Tecnologia a prova de pares

Tecnologia a prova de pares

Únic testimoni del foulard...Hi ha aquell pare de la cançó de Manel, el pare modèlic que volen les filles, el de la veu greu, el de la mà forta, que paga un vermut i arregla la porta… i després hi ha la tossuda realitat situada en l’anvers del millor vers d’un himne pop.

A continuació, un breu repàs a diferents artilugis altament sofisticats que han desafiat (i desafien) la meva paternitat modèlica.

El foulard porta-bebès, per posar un (primer) exemple: aquest tros de tela, –element portable, rentable i lleuger–, ofereix múltiples disposicions per portar el nadó damunt nostre: al davant, al darrera, de costat, en horitzontal, en vertical… El nostre fill ens sent a prop i obté l’escalf i la seguretat millor que altres solucions disponibles al mercat. La idea és bona, i no ho dic irònicament. Boníssima, fins i tot. … sinó fos perquè requereix una habilitat tècnica que a mi em sembla de doctor enginyer: ara te’l passes pel coll, ara fas dos nusos, ara tres voltes, després una més a l’inversa… Sí, hi ha coses més difícils que descordar un sostenidor amb una sola mà.

I bé, jo no he aconseguit dur aquesta excel·lent idea a la pràctica (bé, sí, una sola vegada, la d’aquesta foto tan bonica que acompanya aquest post). Sé que no és tan difícil i sí, també he observat (jo amb admiració i un punt de ràbia) la manera tan natural com alguns pares i mares el passegen per determinats establiments de Gràcia o Ciutat Vella, l’hàbitat natural on és més fàcil veure’l posat. De fet, el foulard ve amb un DVD amb instruccions en diferents idiomes i hi ha, per si no n’hi hagués prou, manta tutorials a Youtube que mostren de forma aprentment clara com es lliga i es deslliga la cosa. Però la tela ha près forma de misteri irresoluble i se m’ha atrinxerat al cantó del cervell on es guarda l’autoestima i les habilitats manuals.

La moral d’aquesta història? … que es pot ser pare sense ‘saber arregular una porta’, fins i tot quan tens (greus i recurrents) dificultats per fixar al cotxe la cadireta, o vesses tota la llet d’una cullereta de nounats un cop i un altre, o cordes malament tots els botons del pijama una nit sí, l’altra també; o…

Al final, aquests lleus fracassos logístics s’acaben convertit en llegenda domèstica. Anècdotes entranyables, viscudes i comentades en família.

Les famílies també ens definim per allò que no sabem fer.

Articles relacionats:

3 Comments

  1. Crec que jo me’l vaig posar sol i sense ajuda una única vegada i prou. Per a que quedi bé, requereix un equip sincronitzat estil pit stop a la Formula 1.

    Reply
    • jejejeje… per al pròxim li diré a la Nat que es compri un mono d’aquests de mecànic.

      Reply
  2. Això si no t’has passat dos mesos mirant blogs i fòrums, on flipes de la quantitat de coses que caldria tenir en compte!! Que si les cames han de quedar més obertes, que si li guanta el cap o no, que si transpira, que si l’esquena se li corba, que si uns amb cotó orgànic,… I després el preu es clar, n’hi ha uns per més de 100 euros i tot.

    Reply

Trackbacks/Pingbacks

  1. Un blog que va creixent | oriolllado.cat - […] 05.2.2014 | Tecnologia a prova de pares. […]

Deixa un comentari

%d bloggers like this: