The Happiest Days Of Our Lives

The Happiest Days Of Our Lives

A casa ens trobem en plena fase de buscar escola per a l’Emma, la nostra filla de dos anys que en tindrà tres en algun moment d’aquest dos mil catorze.

The Happiest Days Of Our Lives

Escollir una llar d’infants ja va ser un petit drama. Barcelona ciutat, on vivim, no gaudeix d’una llarga llista de llars d’infants públiques, com tothom sap, i el nostre districte en té un dèficit alarmant. Per tant, un cop vam assumir la despesa extra d’una privada, vam escollir una per logística (a prop de casa o de camí a la feina), per feeling (aquell instint eteri del que us parlava al post anterior i que el Pep va fer servir per a fer fora del Barça a Eto’o) i per les instal·lacions.
L’Emma va trigar en adaptar-se. No tenia encara un any quan va començar. No caminava i va lluitar amb totes les seves forces per a no romandre allà tirada fins a que va ser més autònoma. Per tant, la seva adaptació va dependre més de començar a caminar i moure’s lliurement que de l’estimulació, els jocs, els tutors o “és que són dues o tres setmanes” (tres mesos, amics, tres mesos va trigar en no plorar).

Però una llar d’infants té un aire de temporalitat. Té data de caducitat a la vista. Per tant, acabis o no d’estar convençut del lloc escollit (ja no parlem de si el nostre fill ha d’anar a la llar d’infants més d’hora o més tard,  perquè tots volem no anar a treballar i estar allà quan faci la primera passa, quan plori, quan parli, quan faci moneries, volem consolar-lo, alimentar-lo i, en resum, ser nosaltres els educadors i no els professors, nosaltres, no ells, nosaltres, nosaltres, jo, jo i jo), saps que és una fase relativament curta. No te n’adones i la llar d’infants s’acaba i arriba l’època d’escollir educació infantil, que probablement et durà a la primària i a la secundària. I aquí és quan arriba el tsunami de dubtes.

Escollir una escola depèn de molts factors però aquests són els que valorem nosaltres:

  • Un projecte educatiu o pedagògic que no sembli improvisat.
  • Motivar la sensibilitat artística a l’hora que es treballa en la formació curricular.
  • Escola catalana, amb sentit de pertinença, però oberta.
  • Educació laica.
  • Unes instal·lacions que no requereixin una logística extra en mobilitat i que no requereixin casc de seguretat.
  • Quota assumible per a l’economia familiar.
  • A prop de casa (combinar que no estigui a cagar amb els famosos criteris de prioritat o, com es coneix a casa, Els Putos Punts).

Depèn a l’hora que em pregunteu, us respondria que això hauria de ser fàcil d’aconseguir o que realment és difícil de trobar.

Alguns factors es poden flexibilitzar. Una escola ferma en l’aprenentatge curricular no té res de dolent si al teu fill li va la canya. En contraposició, una escola massa lliure o neo-hippie tampoc encaixa amb certes personalitats i, en el meu cas, no em fa gràcia (estaria bé que l’Emma als sis anys sabés escriure el seu nom i no només decorar càntirs de fang, no sé si m’enteneu).
Són tan importants les instal·lacions? Em semblava un factor més rellevant quan escollíem una llar d’infants.
Podríem sacrificar el factor escola laica? Malgrat se’m regira un budell, en algun cas sí. Per exemple, per un bon projecte educatiu. Però això em portaria al inevitable post sobre l’educació religiosa on, si en aquest text ja detecto alguna premissa polèmica, plantejaria un debat que em fa una mandra enorme tenir amb vosaltres, estimats lectors anònims parapetats en les vostres pantalles.

La tristesa ens embarga quan comencem a trobar que els centres només compleixen el 50% dels factors que valorem. Més trist encara és trobar-nos pensant “en cas de que tot ens sembli una merda, la que estigui més a prop de casa i au!”.

És aquesta la manera d’ingressar la nostre filla en un centre educatiu pels propers 15 anys? “Estava a prop de casa”? Després, quan els nostres fills ens ingressin en un casal per avis i llencin la clau, ens preguntarem per què, oh, per què.

Articles relacionats:

18 Comments

  1. Ens trobem en una situació semblant i el drama no és només aquest, sinó que en el nostre cas no servirà de gaire donar mil voltes sobre quina és l’escola que volem per la nostra filla. Al barri hi ha un dèficit brutal de places escolars i això vol dir que amb els “putus punts” bàsics amb els que comptem tenim molt poques opcions d’optar a una de les escoles del barri. Ens hem d’encomanar al meravellós sorteig i esperar a veure què ens toca. Amb aquest panorama no se fins a quin punt val la pena “escollir” tant, ja m’agradaria que tot el problema fos aquest, buscar una escola que s’ajusti als nostres criteris.

    Reply
    • Espera que no acabem igual.

      Reply
    • De escoles nòrdiques no ho sé. Sí que és cert que ens han comentat que, per exemple, a Suïssa tot aquest aprenentatge d’escriure, números, etc, es fa més tard que aquí. Amb nens més madurs i que assimilen millor, crec que és l’objectiu.

      Reply
    • Molt interessant l’article, per cert.

      Reply
  2. Estem al mateix cas. La nostra filla és de novembre de 2011. A més, l’escola que triem serà també la de la nostra segona filla, de 6 mesos, quan arribi el moment. Cagada doble si no ho fem bé. I el pitjor: per molt que miris i remiris, entraràs on diguin els “putus punts”. A Badalona també està força complicat i no ens podem permetre pagar per dues nenes a la concertada laica.
    Espero que no em tanquin a una residència massa dolenta algun dia…

    Reply
    • Curiosament, alguna de les concertades que hem visitat (les públiques encara no han fet la seva jornada de portes obertes quan escric això) té una despesa total amb material, menjador, acollida, Ampa, etc. no gaire superior al que es paga a una pública.

      Reply
  3. Hola! Jo fa just un any estava igual que vosaltres. Vivim a Barcelona, a l’eixample, i malgrat hi ha moltes escoles públiques de qualitat i amb projectes educatius ben variats, el cert és que si no entres en primera opció és molt complicat accedir a la resta… així que realment es viu amb certa angoixa, impaciència… Sóc inexperta per parlar de certeses però em permetré donar-vos dos consells: Aneu al màxim de portes obertes que pogueu però sobretot quedeu-vos observant la sortida de l’escola, llavors veureu si teniu aquell feeling… i l’altra, dir-vos que jo vaig trobar una petita perla, poc coneguda… una escola concertada (assumible, més econòmica que una escola bressol municipal), laica, d’una sola línia, d’ambient molt familiar, oberta al barri (biblioteca, poliesportiu, etc.) i amb sentit de pertinença i alhora inclusiva i oberta a la realitat social multicultural. Sísí, estic encantada!! Es diu Escola Mireia, està tocant a la plaça tetuan i us la recomano sincerament. Que tingueu sort!!

    Reply
    • Prenc nota de l’Escola Mireia. Gràcies pel teu comentari.
      L’objectiu és visitar-ne múltiples, sí. I fer de “ojeadores”, es cert que ho fem.

      Reply
    • Totalment d’acord Paula! L’Escola Mireia és una petita perla al barri del Fort Pius, deconeguda o ignorada moltes vegades. Si esteu buscant una escola pels vostres fills, us recomano que vingueu a la jornada de portes obertes que l’escola farà el dissabte 18 de febrer, de 10h a 13h, tant a infantil com a primària.

      Reply
  4. Hola, jo sóc mestre d’escola pública i també pare. El que recomano és que aneu a les xerrades de portes obertes de les escoles i pregunteu molt. D’altra banda heu de pensar que l’escola perfecta al que busqueu no existeix i en cas de trobar-ne una que s’hi acosti intenteu entrar-hi posant una espelma a la Moreneta.
    Per la meva filla, que ara fa 2n de primària, vam escollir l’escola on va anar la meva àvia, la meva mare i jo; vam tenir sort i hi va entrar però l’escola com era d’esperar tampoc és perfecta, hi ha coses que ens agraden i altres que detestem però mai (ho tenim claríssim) hem criticat cap mestra o l’escola davant de la nena. Una vegada dins parleu amb el professorat del que vulgueu, segur que estaran receptius a les vostres sol·licituds però penseu que heu de confiar en el projecte encara que hi hagi coses que no us agradin o no entengueu.
    I de temes PISA i coses d’aquestes passeu, són notícies interessades a desprestigiar l’educació; jo he treballat a força escoles i en general hi ha bon nivell de mestres, gent implicada i amb vocació de servei. Si us plau, l’escola necessita confiança. I del tema pública o concertada penseu que hi ha de tot i precisament per això cal anar a les xerrades, no escolliu una escola només pel fet de ser pública o ser concertada si us ho podeu permetre és clar.
    Salut i sort

    Reply
    • Gràcies pel comentari, Jordi.

      De les poques xerrades a les que hem anat fins ara (quatre) sí que hem detectat una cosa: la migració de matriculacions cap a la pública ens l’imaginàvem però està confirmat i és evident i el descens de la natalitat també.

      Pel que estem veient, després de valorar projecte, ubicació, això, allò, i el dallonses de més enllà, els factors que comentem al post, vaja, l’única diferència de pes per a escollir com a 1a opció entre una escola pública i una concertada que ens agradés ara per ara seria el fet de que la pública està a rebentar i amb el màxim de punts vas a sorteig.
      Les concertades els hi sobren places i els que omplen, ho fan fins i tot amb gent amb zero punts.

      Per tant, si estàs entre dos centres que t’agraden, un públic i un concertat, el públic té aquest risc afegit. Al menys a Barcelona centre.

      Reply
  5. Rubèn, comentari a banda (com l’arròs): la teva icona (foto) tapa part dels teus comentaris a vadepares.cat amb iPad. Per cert, sort amb la tria d’escola: que no hi faltin art i humanitats al programa curricular. ;)

    Reply
    • Ho revisaré. Gràcies.

      Reply
  6. No sé on viviu, però si sou a Barcelona i prop de Gràcia… Jo vaig anar a una escola de petita que es deia Nostra Senyora de Lurdes. És la millor escola que he vist mai, i sé que a mi i als poquíssims alumnes que tenia (era molt petita) ens va canviar la vida. Enlloc més m’han ensenyat tanta cultura (teníem una assignatura que es deia “biblioteca”: dues hores a la setmana dedicant-nos a llegir i fer ressenyes de llibres), amb les celebracions que tocaven (Sant Nicolau en comptes de Papà Noel). Vaig aprendre a fer equacions de segon grau amb 11 anys; a guanyar els jocs florals, a meditar i a reflexionar, a valorar una vida sana, a ballar sardanes i entendre l’origen de la nostra cultura. A escolpir, pintar i exposar. I història, medi ambient, les religions del món (era de monges filipenses: no hi havia doctrina, no era cristiana; s’estudiava la religio com una part més de la filosofia, la base de la qual vaig aprendre allà: els diàlegs de Plató, per exemple). Vaig aprendre a sensibilitzar-me, a rebutjar la mediocritat. No conec ningú que hi hagi anat que no sigui una persona especial. Era una escola que mirava per l’alumne, un per un, i treia el millor d’ell. En 15 anys de docent no he vist mai res igual en cap escola.

    Sempre llegeixo aquest bloc i mai comento, però crec que aquesta ocasió s’ho val.

    Reply
  7. Per mi va ser un dels moments més complicats, coincideixo en tots els comentaris, i volent anar a la base: us sembla de ” país normal” que només hi hagi escola publica (laica de qualitat i amb projecte d’avanguarda ) per 3 de cada 10 nens i nenes de Barcelona? (A Cat una mica més de rati, pero lluny del 100%) . Aquest patiment per la elecció no hauria de existir….A mi em sorpren que no estigui mai als programes de país aspirar a un 100% de educació publica..!!!

    Reply
  8. Vaig passar per aquest procés fa tres anys: jo tenia molt clar quina escola volia, però nois… vivim al districte equivocat, de fet, vivim a la vorera equivocada ja que el canvi de districte es fa al nostre carrer. Vaig plorar molt de ràbia, del sistema imposat…

    Per sort, hem anat a parar a una escola que ens agrada (les classes començaven un dilluns i el dijous anterior vam canviar l’escola assignada al sorteig per una altra on hi havia hagut una baixa): laica, catalana, on a parvulari els deixen ser nens i disfrutar, el meu fill fa EI5 i tot just sap les lletres però sap tantes coses de la natura, té un vocabulari extensíssim… Ja ens ho van dir al principi “no compareu amb altres escoles, aquí comencem tard però val la pena”. I sabeu què? No crec que el meu fill hagués estat millor a l’altra escola… aquí el veig molt feliç, va content, és amic de tothom, coneix tots els mestres, les cuineres, monitors d’esport… i és una escola de 4 línies!

    També tingueu en compte que hi ha molt moviment i que si realment la decisió que preneu ara no us acaba de fer el pes, l’any vinent es pot fer el canvi. SORT!

    Reply
    • Nosaltres també estem en la vorera equivocada en el carrer de canvi de districte. HOLA a les escoles a 10 metres que NO ens toquen per zona.

      Reply

Trackbacks/Pingbacks

  1. La intrusa, l’intrús, la intrusa | Va de pares - […] Jofre? I llavors desplegues una estratègia que riu-te’n tu del muntatge que fas quan et toca fer la preinscripció…

Deixa un comentari

%d bloggers like this: