Tecnologia a prova de pares

Tecnologia a prova de pares

Hi ha aquell pare de la cançó de Manel, el pare modèlic que volen les filles, el de la veu greu, el de la mà forta, que paga un vermut i arregla la porta… i després hi ha la tossuda realitat situada en l’anvers del millor vers d’un himne pop. A continuació, un breu repàs a diferents artilugis altament sofisticats que han desafiat (i desafien) la meva paternitat modèlica. El foulard porta-bebès, per posar un (primer) exemple: aquest tros de tela, –element portable, rentable i lleuger–, ofereix múltiples disposicions per portar el nadó damunt nostre: al davant, al darrera, de costat, en horitzontal, en vertical… El nostre fill ens sent a prop i obté l’escalf i la seguretat millor que altres solucions disponibles al mercat. La idea és bona, i no ho dic irònicament. Boníssima, fins i tot. … sinó fos perquè requereix una habilitat tècnica que a mi em sembla de doctor enginyer: ara te’l passes pel coll, ara fas dos nusos, ara tres voltes, després una més a l’inversa… Sí, hi ha coses més difícils que descordar un sostenidor amb una sola mà. I bé, jo no he aconseguit dur aquesta excel·lent idea a la pràctica (bé, sí, una sola vegada, la d’aquesta foto tan bonica que acompanya aquest post). Sé que no és tan difícil i sí, també he observat (jo amb admiració i un punt de ràbia) la manera tan natural com alguns pares i mares el passegen per determinats establiments de Gràcia o Ciutat Vella, l’hàbitat natural on és més fàcil veure’l posat. De fet, el foulard ve amb un DVD amb instruccions en diferents...
Arribar-hi amb embranzida

Arribar-hi amb embranzida

Crec recordar que era a segon de BUP (no ho recordo bé perquè amb tanta reforma educativa ja no sé ni qui era) que se’ns explicava que l’energia potencial (la que un cos té a mesura que guanya alçada — definició Vadepares™), es convertia en energia cinètica (en velocitat, vaja) quan el deixaves anar i queia i, finalment, en arribar a lloc, realitzava un treball (p.ex. escampar per tot arreu les peces d’allò que havies llençat enlaire). Dit sense tants parèntesis: cal tenir energia i agafar embranzida per a arribar a lloc amb la capacitat de poder fer alguna cosa. — Aaaaah! I ara tothom està pensant en allò que tothom et diu quan et quedes embarassat (ja ens perdonareu als Vadepares, però aquí creiem que l’embaràs és cosa de totes i tots, al menys en la part que no fa referència a la panxa), a saber: “dormiu béeeee, que després no podreeeeu!” o bé “aprofiteu per anar al cineeeee, que després no podreeeeeeu!” (si ho llegiu amb veu de Teresina encara és més fidel a la realitat). Bé, sobre la segona qüestió ja en vam parlar l’altre dia: no és que un s’afarti d’anar al cine un cop parit, però no va la cosa de compensar. I sobre el fet de dormir, encara hem els humans d’empescar-nos-la per a que ens surtin geps com als camells, però que enlloc de desar-hi aigua hi desem hores dormides per al futur insomne. — I la tonteria de l’energia i l’embranzida, doncs, de què va? Va de la parella. Segurament el període de temps variarà segons família, però entre els sis...
Competició de bricolatge

Competició de bricolatge

A mi sempre m’ha agradat el bricolatge. De petit ja em van regalar un cinturó d’eines de Fisher-Price i el meu pare tenia bastant afició a fer “remendus” per casa. Teníem un banc de treball de Black&Decker i tot d’eines i accessoris per tallar fustes, polir, pintar, etc. Així que quan tinc una estona lliure, o quan no la tinc però hi ha coses espatllades que cal arreglar, baixo la caixa d’eines de l’altell i em poso a treballar. I m’ho passo bé!! El meu amor per les ferreteries donaria per un o dos articles sencers, però només com a curiositat, venir a viure a un nou país (Brasil) i que ja conegui les 4 que hi ha al barri i que tots ells ja em coneguin, n’és una bona prova. Arriba un dia que comproves per tu mateix allò que diuen que a les dones embarassades els hi surt un esperit maternal de preparar la llar per al nouvingut, com a reminiscència de la prehistòria, les coves, etc.  i llavors a casa comença una competició de bricolatge que ningú sap com acabarà. A ella se l’hi acut que hem de canviar les cortines i la finestra que no tanca. Al canviar la finestra, s’haurà de pintar tota una paret… i ja posats amagar aquell conducte de l’aire condicionat que quedava per fora. A la que serà l’habitació del nen també s’hi ha de posar cortines, pintar de nou, penjar estanteries, uns adhesius d’animalons i muntar un parell de mobles… I com que ja no ve d’aquí, a las sala hi podem posar uns quadres nous (el de la...