El moment del part, com és?El momento del parto, ¿cómo es?

part-vadepares
Tot el procés de part ha estat una nova experiència. De fet els 9 mesos anteriors de l’embaràs també i a mesura que avancen cada vegada ho esperes amb més impaciència. Però com en tantes altres coses, res surt com estava previst. Vam veure molts vídeos, vam participar en xerrades i tallers i vam fer tot l’acompanyament prenatal de l’hospital amb professionals de tots els àmbits. Des de petit has anat sentint parlar de parts, de com neixen els nens, amics i coneguts que han tingut complicacions, i mil històries de mil colors.

Però resulta que cada part és únic i és pràcticament impossible que tot vagi exactament com pensaves. I tampoc és qüestió d’anar patint per veure què no sortirà com tocaria però sí tenir present que hi ha tantes variables, que en qualsevol moment el camí pot prendre una o altra direcció.

Tota la fase del pre-part, aplicar els exercicis que havíem après, els massatges, la dutxa d’aigua per relaxar, etc. Fins aquí tot seguia el seu camí.

Tot està preparat perquè la dona embarassada pugui tenir l’epidural quan tocaria però imagina’t un gran hospital que només té un anestesista de guàrdia. I que quan ja ha començat la fase avançada de contraccions l’avisen que hi ha una transplantament de ronyó urgent i que no saben quan acabarà l’anestesista… La incertesa de saber si l’anestesista arribarà a temps per fer l’epidural, sumat als dolors forts de les contraccions, creen una situació de tensió i angoixa important. Passen les hores i el dolor comença a ser insuportable. Creix la tensió i l’angoixa fins que per art de màgia, l’anestesista arriba just a última hora i pot fer la seva feina.

Tampoc està previst que en un moment donat desenfundin uns utensilis esterilitzats, però pot passar. Poden ser unes espàtules, un bisturí, fòrceps o una ventosa i el fet de que en un taller ens n’haguessin parlat, fa que en el moment precís no t’angoixis i no et vinguin al cap tots els prejudicis i mala fama que tenen aquestes eines des de fa tants anys. El què no estava tant previst eren les conseqüències que això podia tenir per la mare i la seva recuperació (pel què fa a la ferida).

En aquest punt hi ha dues perspectives molt diferents del pare i de la mare. Mentre que ella està només concentrada en la següent contracció, sense veure més enllà dels seus genolls i quasi fora de si, tu tens una visió global i perceps tot el què passa. Escoltes als metges comentar, veus el què estan preparant, el què fan, com es miren, què no està funcionant, etc. i tot això et dóna molta més informació de la que té la mare.

I si això és tenint en compte que tot va anar bé, qualsevol cosa que es compliqui multiplica per mil l’estrès i tensió del moment. És un moment molt maco, molt emotiu i molt intens; però és una situació un tant delicada que quan més serè s’estigui millor per tothom.
part-vadepares
Todo el proceso de parto ha sido una nueva experiencia. De hecho los 9 meses anteriores del embarazo también y a medida que avanzan los meses cada vez lo esperas con más impaciencia. Pero como en tantas otras cosas, nada sale como estaba previsto. Nosotros vimos muchos vídeos, participamos en charlas y talleres e hicimos todo el acompañamiento prenatal del hospital con profesionales de todos los ámbitos. Desde pequeño has ido oyendo hablar de partos, de cómo nacen los niños, amigos y conocidos que han tenido complicaciones, y mil historias de mil colores.

Pero resulta que cada parto es único y es prácticamente imposible que todo vaya exactamente como pensabas. Y tampoco es cuestión de ir sufriendo para ver qué no saldrá como tocaría pero sí tener presente que hay tantas variables, que en cualquier momento el camino puede tomar una u otra dirección.

Toda la fase de preparto, aplicar los ejercicios que habíamos aprendido, los masajes, la ducha de agua para relajar, etc. Hasta aquí todo seguía su camino.

Todo está preparado para que la mujer embarazada pueda tener la epidural cuando tocaría pero imagínate un gran hospital que sólo tiene un anestesista de guardia. Y que cuando ya ha comenzado la fase avanzada de contracciones le avisan que hay una trasplante de riñón urgente y que no saben cuándo terminará… La incertidumbre de no saber si el anestesista llegará a tiempo para hacer la epidural, sumado a los dolores fuertes de las contracciones, crean una situación de tensión y angustia importante. Pasan las horas y el dolor empieza a ser insoportable. Crece la tensión y la angustia hasta que por arte de magia, el anestesista llega justo a última hora y puede hacer su trabajo.

Tampoco está previsto que en un momento dado en medio del parto desenfunden unos utensilios esterilizados, pero puede pasar. Pueden ser unas espátulas, un bisturí, fórceps o una ventosa y el hecho de que en un taller nos hubieran hablado de ellos, hace que en el momento preciso no te angusties y no te vengan a la cabeza todos los prejuicios y mala fama que tienen estas herramientas desde hace tantos años. Lo que no estaba tan previsto eran las consecuencias que ello podía tener para la madre y su recuperación (en cuanto a la herida).

En este punto hay dos perspectivas muy diferentes del padre y de la madre. Mientras que ella está solo concentrada en la siguiente contracción, sin ver más allá de las rodillas y casi fuera de si, tu tienes una visión global y percibes todo lo que ocurre. Escuchas los médicos comentar, ves lo que están preparando, lo que hacen, como se miran, qué no está funcionando, etc. y todo esto te da mucha más información de la que tiene la madre.

Y si esto es teniendo en cuenta que todo fue bien, cualquier cosa que se complique multiplica por mil el estrés y tensión del momento. Es un momento muy bonito, muy emotivo y muy intenso; pero es una situación un tanto delicada que cuando más sereno se esté mejor para todos.

Articles relacionats:

Deixa un comentari

%d bloggers like this: