Putos Nens

Queda demostrat que els pares no tenim una línia editorial clara. Avui donem la benvinguda al Jair Domínguez. Té dos fills, és escriptor, periodista i toca la guitarra i canta amb The Gudjohnsens.

Jair Domínguez molt putejat

 
Més que cap droga o vici inconfessable, més que qualsevol trauma infantil o accident de trànsit, els putos nens et destrueixen el cervell de manera irreversible. Et tornen boig. Oblida tot el que t’hagin explicat sobre “l’experiència de ser pare” o del “miracle de la vida”. Els nens et torturaran fins que no siguis més que una massa de carn palpitant demanant pietat i una mort ràpida.

Estic de conya. Ser pare és fantàstic.

No, seriosament: ser pare és un infern.

Té moltes coses positives, òbviament. Del contrari veuríem corrues de pares enfilant el penya-segat més alt de Catalunya, com un ramat de lemmings, cercant un final més digne per a les seves patètiques vides.

Fa quatre anys que no dormo. És cert. I en tinc ganes, us ho juro. Quan era jove i eixelebrat i consumia estupefaents tampoc dormia gaire, però aleshores era per voluntat pròpia. Ara vull dormir. Però no puc. És el que té ser pare.

No donaré consells a cap futur pare. És ridícul. La paraula paternalisme té una connotació pejorativa precisament per això. Hem de partir de la premissa que ningú té la veritat absoluta sobre res. L’Eduard Punset és molt llest, però la filla se li ha fet de Ciutadans. Einstein potser tenia molt de coco, però els nanos i la dona estaven traumatitzats i volien assassinar-lo. Ser pare no és una ciència exacta.

Però més enllà dels consells absurds hi ha una cosa que sí heu de tenir clara: no compareu nens. No ho feu. Oi que no us compareu amb els altres pares? Oi que no sou iguals que aquell pelacanyes que va a buscar el seu fill a cole amb el xandall de la selecció espanyola i fumant? Doncs els nens tampoc. Recordo quan alguna mare de la llar d’infants em veia arribar amb els ulls injectats en sang i deia “no et dorm? Doncs el meu Pol em dorm quinze hores seguides” i jo només era capaç de respondre “FELICITATS, SENYORA, VOL UN PREMI?”. Que no us enganyin: els nens no dormen. Els nens són Fukushima a punt d’esclatar. I això ens ha d’alegrar: si veieu un nen que només sap dormir és perquè és un penques, un futur directiu de Catalunya Caixa. En canvi, un nen que no para, un nen inquiet, hiperactiu, és un nen intel·ligent, un tio que no es deixa dominar per la massa social. The force is strong with this one. La contrapartida és que no dormireu i us tornareu bojos, però això amb el temps es cura. Ja tindreu temps a avorrir-vos quan siguin uns adolescents i no vulguin saber res de vosaltres. Cuideu-vos.

Articles relacionats:

5 Comments

  1. Aquesta nit aquella mocosa d’onze quilos m’ha espatllat el son i a la tarda, mig endormiscat, llegeixo això, casualitat? No.

    Reply
  2. Jo em quedo amb això: “L’Eduard Punset és molt llest, però la filla se li ha fet de Ciutadans”. Brutal.

    Reply
  3. Jo tinc el super Bernat! Una maquina durant el dia i per la nit dorm… Ssssshhhh
    També haig de dir que ara te 16 mesos i em vaig separa quan tenia 12… I ara signaria on fos per dormir poc, pero estar al seu costat…

    Reply
  4. Jo em quedo amb el pelacanyes que va a buscar el seu fill amb xandall i fumant… Quanta raó, nens inquiets i poc dormidorss = nens intel·ligents (i la meva filla que ho deu ser molt i mooolt…).

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: