Through A Long & Sleepless Night

Through A Long & Sleepless Night

El típic nen que es desperta a mitja nit i, a les fosques i abraçat al seu peluix, creua el pis fins al llit dels seus pares i s’acomoda entre els dos*. De naturalesa mig Ninja, els nens perfeccionen la seva tècnica fins al nivell de despertar-nos al matí per anar a treballar i trobar-nos inesperadament un marrec al nostre llit. Ningú sap com. Ningú sap quan. Però ha passat i allà estan ells, relaxats, calentons i enxovats.

L’escena és tan típica que sembla d’arxiu.

Through A Long & Sleepless Night

L’Emma sempre ha sigut de bon dormir. Sí, ho sé, sóc el típic pare que quan algú es queixa de les hores de son perdudes al limb de les hores de son perdudes es troba en la vicissitud d’escollir entre la mentida social i somriure incòmodament amb un “No, si ja…” entre les dents o respondre amb normalitat que la seva filla dorm onze hores seguides des de que era un bebè. Escullo respondre amb la versió oficial per pragmatisme malgrat hi ha qui us dirà que aquests nens no existeixen. Si podeu superar el rebuig inicial de les comparacions odioses i seguiu llegint, heu de saber que aquest bon dormir té un peatge.

Tot va començar amb uns estranys sorollets guturals semblants a la llengua dels Orcs que feia l’Emma quan estava al moisès, de recent nascuda. Tirant d’experiències adquirides amb la neboda que NO DORMIA BÉ, vaig deixar caure la mà dins el bressol, mig adormit, mig en estat de vigília i, oh, sorpresa, l’Emma s’apropava la mà a la galta i l’escalfor la relaxava fins a passar a modo mute. Això va evolucionar a donar-li la mà durant una estona, ja de més gran al bressol, fins que s’adormia. I ha digivolucionat a requerir tot el braç des de que dorm al seu llit extensible de “nena gran”. Ara no només agafa la mà, exigeix que vagis en samarreta curta i s’adorm abraçada a un braç calentó, acariciant-lo i ficant la seva mà per sota la màniga, agrafada com un coala a una branca d’eucaliptus. Durant aquestes hores perdudes a les fosques, mentre una part de tu ja no es teva sinó que s’ha convertit en un peluix, en una pilota anti-estrès, en un tros de carn inert, a un li passen les coses més absurdes pel cap.

Comfy Arm 2000

Doneu la benvinguda al final dels vostres problemes. Arriba el Comfy Arm 2000.

Comfy Arm 2000

[Música de Casio PT-1 ON]

Amb un tacte agradable i temperatura regulable, el Comfy Arm 2000 és un braç sintètic que farà creure als vostres fills que encara esteu al seu costat mentre recolliu la cuina i poseu el rentaplats en marxa.

[Música de Casio PT-1 OFF]
Detalls del producte: Models d’home i dona disponibles. Recanvis de pell de diversos tipus amb pèl o sense. La pell es pot rentar i no és tòxica. Bateries incloses. Carregar mentre cap nen s’abraça a ell. Duració de les bateries 3h. aproximadament. Preu per determinar. Es pot llepar.

Amb això vull dir que, en el nostre cas, els nens que dormen bé existeixen. Els que s’adormen sols i voluntàriament són els que estan per veure.

En ser traspassada del bressol al llit, com no podia ser d’una altra manera, l’Emma va començar a practicar les escapades nocturnes descrites més a dalt. No cada dia, no habitualment, però prou sovint com per a provocar una reunió d’urgència del comitè de pares i mares de l’Emma.

Vam prendre una decisió. Intentaríem una aproximació amistosa però directe. Li explicaríem perquè havia de dormir al seu llit i negociaríem. Li oferiríem assistència 24h. a canvi de que acceptés modificar els seus hàbits, fruit d’aquesta recent descoberta sensació de llibertat que ha de ser dormir sense estar envoltada de barrots. Enteníem com a assistència 24h. que ens podia cridar en cas de necessitar aigua, visitar el lavabo o espantar els monstres de l’armari.

Les primeres nits van ser sorprenents. Si volia aigua, ens cridava “Aigua!”. Si volia anar al lavabo cridava “Pipi!”. Si tenia por… bé, no sembla tenir pors nocturns més enllà d’algun malson puntual. Però tot transcorria respectant el tracte. Ella es quedava al seu llit i nosaltres responíem si ens necessitava.
Però això no va mitigar el seu desig d’estar acompanyada. I ha anat a més. A falta de Comfy Arm 2000, ha trobat la seva pròpia solució. Un nou crit d’alerta a les 3am: “Veniu a dormir amb mi?!”.

Capaç de creuar el pis a les fosques fins al nostre llit i, agafant-nos de la mà, transportar-nos flotant en un núvol de cloroform fins el seu llit de 160cm de llarg amb un simple “Vine a dormir al meu llit”, com molts de vosaltres no tenim collit però sovint, pels matins, els pares ens saludem a l’hora d’esmorzar i ens preguntem com ens ha anat la nit, com si no ens haguéssim vist en tot un dia.

El remei, per tant, no ha acabat sent solució.


* amb excepcions, ja que alguns es queden dormint als peus del llit com si fossin un perrete.
** imatge del Comfy Arm 2000 trobada a Google Images

Articles relacionats:

3 Comments

  1. A més del aigua!, pipi!, i vens a dormir amb mi?, afegiria el: Nem asmorçar? a les 7,10h del mati. Per la resta sembla que espiïs per un foradet casa nostra

    Reply
    • Això de l’esmorzar també ens passa malgrat l’Emma fa una pausa quan ho diu per pensar perquè de vegades es lia entre esmorzar i berenar.
      I és que “l’escena és tan típica que sembla d’arxiu”.

      Reply
  2. mesos d’estiu – mamaaaaaa, bon diaaaa! Ja és de dia!
    Si, malhauradament, a les 5:30 pot ser de dia :-)

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: