Pares i violència, a quina temperatura bull la sang?

Danger crossing - Vadepares

El perill del pas zebra, foto d’ Oimax.

Sembla que cadascú té una temperatura d’ebullició de la sang diferent, que fa que a uns els bulli de seguida, a d’altres trigui una mica més i a alguns no els bull pràcticament mai. Per bullir la sang em refereixo a aquella ràbia que corroeix per dins, que comença als peus i va pujant poc a poc per tot el cos. En els rars moments que arriba al cap i es comença a treure fum, és quan sonen totes les alarmes i ja dependrà de l’autocontrol de cadascú per saber com acaba la història.

Doncs des de fa uns dies m’estic fixant que això de ser pare trastoca la física i la química interna – potser qüestió de testosterona o d’altra hormona – i fa que la temperatura d’ebullició de la sang sigui molt més baixa que de costum. Parlant clar, aguantes menys i saltes a la primera de canto.

Però no estic parlant de quan a les 3 de la matinada t’has de llevar per canviar bolquers, no trobes l’interruptor, cau tota l’aigua per terra, es trenca el got de vidre i s’ha mullat mig sofà. Això forma part de la festa i és una alegria indescriptible, res de ràbia ni de bullir la sang.

Estic parlant de quan vas a creuar un pas zebra empenyent el cotxet amb el nen a dins, quan els cotxes ja tenen els semàfor en vermell, i un autobús de 12 tones i 37 passatgers segueix gas a fondo com si el vermell volgués dir “100 punts si atropelles un vianant, 200 una àvia, i 300 un nen amb cotxet”. I això és el què fa bullir la sang a uns nivells abans desconeguts.

Si la mare tenia aquella necessitat d’arreglar la casa abans del part (competició de bricolatge), ara el pare té la necessitat de protegir el seu fill costi el què costi, i qualsevol situació externa que el posi en perill, el pot fer explotar.
Passa el mateix quan en una carretera plena de revolts i doble línia contínua, un sonat t’avança just quan ve un camió de cara. Si vas sol penses que allà ell si es mata, però quan portes el teu fill de dos mesos, penses diferent.

Només són dos exemples molt concrets, però són situacions amb les que hi has conviscut abans i et podien fer més o menys ràbia i que ara et mires des d’una altra perspectiva i en alguns casos poden arribar a fer-te bullir la sang.

De totes maneres, com que del què es tracta és d’evitar la violència, i no sabem si l’altre ja va molt bullit de sang (passat de voltes), millor no enfrontar-s’hi de cara, veure dos glops d’aigua freda i tornar la sang a la seva temperatura normal. En cap cas la sang hauria d’arribar al riu encara que estigui ple de desgraciats amb carnet de conduir.

Articles relacionats:

2 Comments

  1. A casa, el tema de les cruïlles el vam resoldre ràpidament amb una motxilla: si volen atropellar algú hauran d’atropellar un adult (amb criatura).

    El tema del cotxe… és que no tenim carnet! Hi ha qui es va treure el canet quan van venir els nens, però nosltres, ara per ara, no l’hem trobat a faltar!

    Reply
    • Si, el tema de la motxilla em sembla una bona solució :)

      Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: