Fill, hem de parlar.Hijo, tenemos que hablar.

Fill, hem de parlar.Hijo, tenemos que hablar.

lectura infantil

Simulació d’introducció a la lectura infantil. Fotografia de Francesc Balagué


Encara queda molt lluny la situació en la que li hagi de dir al meu fill la tant peculiar frase “Fill, hem de parlar”. Però abans s’ha de fer molta feina i entre altres coses, acompanyar el desenvolupament del llenguatge (la parla, la lectura, l’escriptura, etc.).
A casa nostra, tenim dues llengües maternes diferents: el català i el portuguès, i això ja marca unes condicions de bilingüisme de partida. Però evidentment com que no volem deixar de banda l’anglès ni el castellà, la situació ja s’anima. Jo li parlo en català, ella li parla en portuguès, entre nosaltres parlem castellà/portuguès i ara comencem a introduir el català. I de tant en tant utilitzem l’anglès. Així que hi hauria dues llengües principals i dues secundàries.

Hi ha molts blogs, webs, llibres i estudis sobre el bilingüisme, trilingüisme i l’ús de múltiples llengües amb recent nascuts i primers anys de vida. Com en tants altres temes, hi ha estudis, opinions i llegendes de tot tipus. Alguns diuen que trigaran molt més a parlar, d’altres que confondrà al nen, d’altres parlen de la possibilitat de que el nen prefereixi una de les llengües i en rebutgi unes altres… I al final les experiències reals de les famílies són de tots colors.

En aquest article de TrilingualChildren, recullen molta informació amb enllaços a altres articles realment interessant. Com per exemple la descoberta d’estudis recents que rebutgen les hipòtesis que els nens i nenes bilingües o multilingües retardin la parla pel fet d’estar exposat a dues o més llengües. Val la pena també llegir els comentaris de famílies que expliquen la seva experiència, i com alguns fills tot i no parlar, identifiquen perfectament les diferents llengües i entenen tot el què se’ls hi diu amb cada una d’elles.

Al blog de Patufetsalmon també recullen molts testimonis i entrevistes de famílies que tenen dues o més llengües principals.

I és realment interessant el què explica la dra. Patricia Kuhl en aquesta TED sobre com els nens i nenes aprenen la llengua. Entre els 4 i 10 mesos de vida, són capaços de reconèixer sons de qualsevol llengua a partir d’estadística, sempre i quan sigui un ésser humà qui els hi va parlant una estona cada dia. A finals del primer any de vida van perdent aquesta habilitat i ja només detecten la llengua amb la que estan més familiaritzats.

Així que la idea d’aquest apunt és intercanviar opinions i demanar-vos que compartiu experiències sobre com introduïu diferents llengües a casa per tal que les aprenguin els fills. Llegiu contes en altres idiomes? Utilitzeu una tercera llengua en moments concrets per introduir-la de forma passiva (per exemple al cotxe, durant el cap de setmana, a l’hora de jugar, a la cuina, etc.)?

Ens queda un llarg camí per recórrer :)

lectura infantil

Simulació d’introducció a la lectura infantil. Foto de Francesc Balagué


Aún queda muy lejos la situación en la que le tenga que decir a mi hijo la tan peculiar frase “Hijo, tenemos que hablar”. Pero antes hay que hacer mucho trabajo y entre otras cosas, acompañar el desarrollo del lenguaje (el habla, la lectura, la escritura, etc .).
En nuestra casa, tenemos dos lenguas maternas: el catalán y el portugués, y eso ya marca unas condiciones de bilingüismo de partida. Pero evidentemente como no queremos dejar de lado el inglés ni el español, la situación ya se anima. Yo le hablo en catalán, ella le habla en portugués, entre nosotros hablamos castellano/portugués y ahora empezamos a introducir el catalán. Y de vez en cuando utilizamos el inglés. Así que habría dos lenguas principales y dos secundarias.

Hay muchos blogs, webs, libros y estudios sobre el bilingüismo, trilingüismo y el uso de múltiples lenguas con recién nacidos y primeros años de vida. Como en tantos otros temas, hay estudios, opiniones y leyendas de todo tipo. Algunos dicen que tardarán mucho más a hablar, otros que confundirá al niño, otros hablan de la posibilidad de que el niño prefiera una de las lenguas y rechazando otras… Y al final las experiencias reales de las familias son de todos colores.

En este artículo de TrilingualChildren, recogen mucha información con enlaces a otros artículos realmente interesante. Como por ejemplo el descubrimiento de estudios recientes que rechazan las hipótesis de que los niños y niñas bilingües o multilingües retrasen el habla por el hecho de estar expuesto a dos o más lenguas. Vale la pena también leer los comentarios de familias que cuentan su experiencia, y como algunos hijos aunque no hablar , identifican perfectamente las diferentes lenguas y entienden todo lo que se les dice con cada una de ellas .

En el blog de Patufetsalmon también recogen muchos testimonios y entrevistas de familias que tienen dos o más lenguas principales.

Y es realmente interesante lo que explica la dra. Patricia Kuhl en esta TED sobre cómo los niños y niñas aprenden la lengua. Entre los 4 y 10 meses de vida, son capaces de reconocer sonidos de cualquier idioma a partir de estadística , siempre y cuando sea un ser humano quien se los hablando un rato cada día . A finales del primer año de vida van perdiendo esta habilidad y ya sólo detectan la lengua con la que están más familiarizados .

Así que la idea de este apunte es intercambiar opiniones y pedirle que comparta experiencias sobre cómo introducir diferentes lenguas en casa para que las aprendan los hijos . Lea cuentos en otros idiomas ? Utilice una tercera lengua en momentos concretos para introducir de forma pasiva (por ejemplo en el coche, durante el fin de semana, a la hora de jugar, en la cocina, etc.) ?

Nos queda un largo camino para recorrer :)

Articles relacionats:

10 Comments

  1. A casa parlem 3 idiomes: català, castellà i anglès. En Godric ara té 2 anys i 4 mesos i va començar a parlar molt d’hora encara que feia frases en els 3 idiomes alhora: “Mama em dones un trocito de chocolat si us plau?”. Els seus avis són andalusos i li parlen en castellà. En resum: construeix el seu món en aquests 3 idiomes i em sembla una experiència fantàstica observar com ho fa. L’anglès el reforcem amb les classes a “Kids&Us” i realment penso que és una inversió que val molt la pena. Als nens els hi encanta, aprenen amb jocs i cançons divertides i aconsegueixen un molt bon accent. Ha coincidit que aquest any l’escola bressol també fa l'”English day” els dimecres i l’escola on anirà també ho fa. Per cert, en els dos casos són escoles públiques.
    Des de petit hem llegit contes en anglès i els dibuixos i pel·lícules sempre en versió original.
    Ara, amb l’Àlaric, repetim el patró.

    Reply
    • Gràcies Judith, segurament amb l’anglès farem una cosa similar a vosaltres :)

      Reply
  2. Per la meva experiència amb la meva neboda que als quatre anys parla perfectament català, italià i castellà et diria que els nadons estan capacitats per a distingir moltes llengües i que les associen ràpidament a les persones. Ella sap que parla italià la mare ( Suïssa, 6 idiomes) i els avis materns, que amb els avis paterns parlen castellà (tot i que també l’entenen en català), el tiet i la cossineta català (tot i que també l’entenen en castellà) i el pare i la tieta, tan hi fa, que ho entenen tot i parlen com ella, un idioma diferent segons a qui es dirigeixen. Sorprenentment acabem entenen-nos tots i aprenent molt.
    I el seu germanet segueix el mateix patró que ella, arrenquen a parlar més tard però ho fan directament en tots els idiomes alhora.

    Reply
    • Gràcies Gemma, molt interessant!! Pel què he llegit és bastant així; ells van aprenent les diferents llengües i no comencen a parlar fins que se senten segurs. Però quan ho fan ja ho fan identificant molt bé cadascuna d’elles, i ni que utilitzin vocabulari en d’altres llengües no és cap error.

      Reply
  3. Ostres que malament, els meus pares em van ensenyar català i una mica de castellà i aquí es van quedar… catxis dena… a veure si em busco un parella estrangera xD

    Reply
    • Se’ns dubte una parella estrangera ajuda bastant en aprendre i practicar un nou idioma :)

      Reply
  4. Teories com dius n’hi ha moltes però apart de què són contradictòries, les restriccions de la vida diària fa que al final nosaltres hàgim obtat una alternativa segurament no perfecte però si més no que podem seguir amb naturalitat.

    vivim a França per tant la nena (2 anys i mig) té un accent francès que ja el voldrien els pares.

    Els dos pares som mataronins i parlem en català entre nosaltres. Això no ha canviat. És simplement impossible.

    Jo a la meva filla li parlo en català. De nou, més que una decisió conscient és una limitació personal, sóc incapaç de fer-ho de cap altra manera. Per sort la meva dona es de família castellana i “li ha tocat” parlar-li en castellà.

    I l’anglès? Doncs només a la tele una mica i ja està. Ningú de la nostra generació va començar a aprendre anglès a la guarderia i bé que hem estat capaços d’aprendre’l (els que l’hem necessitat).

    La millor educació pels fills? Sí, però amb naturalitat.

    Reply
    • Moltes gràcies per compartir la teva experiència :)

      Reply
  5. Aconsello el documental “La força de Babel”/”La fuerza de Babel” (disponible a la carta a tv3 i tve) i el llibre de l’Anna Solé “Multilingües des del bressol”/”Multilingües des de la cuna” un manual pràctic i breu que recull les evidències científiques sobre el tema. En resum, aconsella l’estratégia d’associar un idioma a cada un dela membres de la família i a la vegada procurar que cada idioma tingui uns moments i espais propia on el nen percebi que és útil parlar-lo. Nosaltres tenim un nadó d’un mes i des que vam pensar tenir-la jo parlo sempre italià i la meva parella sempre català (també entre nosaltres: costa una mica a principi, però ara la conversa multilingüe és natural). Tenim pensat que la cuidi un amic castellanoparlant.

    Reply
    • Moltes gràcies Michele, buscaré el llibre. El documental em surt com a “ja no disponible” :(

      Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: