No em diguis que el millor encara ha d’arribar (encara que sigui veritat)No me digas que lo mejor está por llegar (aunque sea verdad)

No em diguis que el millor encara ha d’arribar (encara que sigui veritat)No me digas que lo mejor está por llegar (aunque sea verdad)

– Saps que en Miquel ja sap distingir els tres reig mags? – Doncs espera’t l’any que ve, quan ja vulgui fer la carta! – T’haig d’explicar una cosa… ahir va aprendre a fer petons! – Sí? Ja veuràs, ja, quan et digui t’estimo per primera vegada! – Mira, mira… des de fa uns dies sap distingir els colors! – Ui, això no és res, prepara’t per quan et demani els retoladors a cada moment per pintar qui sap què. – Aquesta tarda, hem estat jugant a pilota… – Mmmm… no et dic que no. Però jugar, jugar és més endavant, no?, quan entenen les regles i els objectius de la partida… – Ara està en aquella fase que a vegades no li surten les paraules i es fa uns embolics deliciosos… – Ja, i després no callarà. Aleshores fliparàs. – No diries que se n’està enrient de nosaltres… – I ara! Imagina’t després el que et faran… ahir, el meu, sense anar més lluny… – Has vist que ha fet? – Pse, però demà… – Ara… – Després… És veritat que cada dia que passa és millor. Però també que l’única felicitat que és possible viure és la que es viu en present, i en primera persona. No em diguis que el millor encara ha d’arribar. Encara que sigui (una mica) veritat. Escolta’m avui, com jo et vaig escoltar un dia. És la meva primera vegada. Que tan imporant és per a mi, com ho va ser per a tu, que tan important és per al meu avui, com ho va ser per al teu ahir. – ¿Sabes...
 El moment del part, com és?El momento del parto, ¿cómo es?

El moment del part, com és?El momento del parto, ¿cómo es?

Tot el procés de part ha estat una nova experiència. De fet els 9 mesos anteriors de l’embaràs també i a mesura que avancen cada vegada ho esperes amb més impaciència. Però com en tantes altres coses, res surt com estava previst. Vam veure molts vídeos, vam participar en xerrades i tallers i vam fer tot l’acompanyament prenatal de l’hospital amb professionals de tots els àmbits. Des de petit has anat sentint parlar de parts, de com neixen els nens, amics i coneguts que han tingut complicacions, i mil històries de mil colors. Però resulta que cada part és únic i és pràcticament impossible que tot vagi exactament com pensaves. I tampoc és qüestió d’anar patint per veure què no sortirà com tocaria però sí tenir present que hi ha tantes variables, que en qualsevol moment el camí pot prendre una o altra direcció. Tota la fase del pre-part, aplicar els exercicis que havíem après, els massatges, la dutxa d’aigua per relaxar, etc. Fins aquí tot seguia el seu camí. Tot està preparat perquè la dona embarassada pugui tenir l’epidural quan tocaria però imagina’t un gran hospital que només té un anestesista de guàrdia. I que quan ja ha començat la fase avançada de contraccions l’avisen que hi ha una transplantament de ronyó urgent i que no saben quan acabarà l’anestesista… La incertesa de saber si l’anestesista arribarà a temps per fer l’epidural, sumat als dolors forts de les contraccions, creen una situació de tensió i angoixa important. Passen les hores i el dolor comença a ser insuportable. Creix la tensió i l’angoixa fins que per art de màgia,...
SuperPizza

SuperPizza

Un nou post en dimecres on un pare convidat comparteix un text amb nosaltres. En aquest cas es tracta d’en Carles Roca-Font. Es dedica a fer que la gent tingui una bona experiència a la botiga online on treballa. L’any 2012 va néixer el seu fill Emil i la idea és que ell també tingui una bona experiència d’usuari en aquesta vida. Amics pares, el vincle que té un nadó amb la seva mare és més gran que, no sé, un terratrèmol de magnitud vuit o un huracà de categoria cinc. En canvi, el vincle que té un nadó amb el seu pare, durant les primeres setmanes de vida, probablement no és més fort que l’imant de Superpizza que teniu enganxat a la nevera. I és que nosaltres ens els estimem molt i ho intentem, volem ser una part d’això tan maco també, estem allà rebent ordres estoicament, canviem coixins de lloc i totes aquestes coses però no podem competir amb la mare. Ella és la que s’ho ha currat de veritat. Amics, no és el mateix muntar un llitet d’IKEA i quatre calaixos que aguantar un embaràs i un part. Poseu-ho en una balança. Ni de conya. Tot això, el nadó ho sap, bé, potser no en sap ben bé els detalls però sap qui val de veritat aquí, la mare. I és per això que em va fer tantíssima il·lusió la primera vegada que el meu nen va plorar desesperadament un dia al matí quan vaig marxar a treballar. Aquell dia, vaig tancar la porta darrera meu i vaig baixar les escales amb un somriure, orgullós. Vaig...
L’anell invisible

L’anell invisible

“La seva mà radiant m’encercla el dit, la meva filla, mentre caminem ara junts. Sentiré ja per sempre un anell invisible envoltant aquest os amb llum, quan ella sigui molt lluny d’avui com ja ho són els seus ulls.” (*) És un poema breu, cinc línies tan sols. El poeta anglès Stephen Spender (1909-1995) hi sintetitza de forma perfecta, a la manera d’un cercle, com la felicitat és tota vegada aquesta cosa tan senzilla, el teu fill caminant al teu costat mentre s’agafa al teu dit, i aquesta de tan efímera; ulls que miren endavant, àvids de temps i aventures; que tu has trobat, sí, en el mateix moment que el teu petit comença a buscar. Pare i fill units per un anell invisible, un diàleg sense veu ni verb, fet de record i pensament, i per això mateix, per sort, indestructible, imperdible, imarscible. Quan et comences a sentir pare?, es preguntava fa unes setmanes en Francesc Balagué en aquest mateix blog. D’alguna manera, és com si aquest apunt d’avui volgués respondre aquell interrogant. És quan sents l’anell invisible que et converteix en pare, per sempre més. Pot ser a l’Hospital quan el tens a braços per primera vegada, o potser a casa, mentre li cantes una cançó; o un dia passejant a la ciutat: “… la seva mà radiant m’encercla el dit, la meva filla, mentre caminem ara junts.” — * Poema contingut a l’Antologia Poesia Anglesa i Nordamericana contemporània (Edicions 62, dins Les Millors Obres de la Literatura Universal – Segle XX), i traduït per Joan Curbet...