Viatjar amb fills és possible!

Petits Nòmades

Els Petits Nòmades al Salar d’Uyuni

Tot i que d’entrada ho pugui semblar, tenir fills no és la millor excusa per anar aplaçant els viatges que fa tant de temps que hem somniat. Viatjar amb nens requerirà algunes adaptacions logístiques i tenir algunes consideracions concretes, però poca cosa més. I en canvi, tot el que ens aportarà a tots (pares, mares i fills) serà una de les millors experiències.
Si per mi fer la volta al món durant 16 mesos ja va ser increïble, l’arribada d’un fill no ens limitarà en aquest sentit, tot al contrari. No hauran de passar gaires anys perquè tornem a embarcar-nos en un llarg viatge amb els fills.

I com que jo parlo de previsions de futur, millor il·lustrar-ho amb l’experiència real de la Beti i en Joan, que vaig conèixer a través d’una recomanació de la Núria Burgada. Fa mesos que estan viatjant per Sud-Amèrica amb bicicleta amb les seves dues filles (de 6 i 3 anys). Van explicant tot el seu dia a dia al blog Petits Nòmades i hem volgut aprofitar per fer-los una petita entrevista i compartir aquesta experiència que estan vivint.

– Com a pares, quan i com us decidiu a dur a terme un projecte com aquest?

Sempre hem estat persones actives. Ens agrada la muntanya en tots els seus estats. Esquiar, escalar, caminar, pedalar… Una altra gran passió que tenim és la de viatjar. La gent ens deia que quan arribessin els fills això canviaria. Però la veritat és que, des que va néixer la nostra primera filla, no hem deixat de fer el què ens agrada. Evidentment hem adaptat les sortides a l’edat dels infants i a les seves necessitats, respectant els seus ritmes i horaris, però els fills no són cap impediment per viatjar. Com a parella ja vam fer un any sabàtic per Àsia en bicicleta. Per això no sabríem dir quan va néixer la idea d’aquest projecte. Sempre ha estat allà… Només calia esperar el moment adequat.

– Quina és la part més complicada de la planificació o del dia a dia de viatjar amb fills?

Els nostres viatges no estan massa planificats. Improvisar forma part de l’experiència del viatge. El que sí fem és informar-nos de la ruta per tal d’escollir la destinació adequada: relleu, distàncies entre poblacions, punts d’interès, rutes segures, poc transitades… Avui en dia és més senzill amb l’ús d’internet.
És important que els infants també s’ho passin bé pedalant, i aquesta és l’habilitat que hem d’aconseguir en el dia a dia. Hem d’intentar fer-los la ruta atractiva, ja sigui pels llocs per on passem, pels contes o històries que els expliquem, jocs verbals o visuals, etc. No sempre és fàcil pedalar i parlar alhora. El més difícil és tenir la paciència adequada. Els viatges també cansen i les nenes hi ha cops que ho demostren amb el seu estat anímic. És important rebaixar els objectius-expectatives del traçat, respecte a un viatge sense canalla.

– A partir de la vostra experiència, què heu observat i contrastat que aporta als vostres fills un viatge així que segurament no rebrien d’una altra?

L’objectiu principal d’un viatge tan llarg era passar més temps amb les nostres filles, fent-les partícips de les nostres passions i dels nostres valors.
Sabem que educar no és només una tasca de sis mesos, o del temps que duren unes vacances. Per tant, no esperem massa d’una experiència així. Està clar que els deixarà alguna empremta, però encara és massa d’hora per valorar-ho. Creiem que el contacte amb la natura, amb cultures i estils de vida diferents, els facilitarà una ment més oberta i flexible. La vida minimalista i relaxada al mateix temps, despertarà la curiositat i la creativitat innata que tots portem a dins.

Tot i així, detectem alguns petits canvis:

  • Adquireixen una gran capacitat per observar
  • Són capaces de passar una bona estona relaxades, sense necessitats externes
  • Desenvolupen una gran creativitat amb elements del seu entorn: s’inventen jocs elles mateixes amb les branques, les pedres, fang o el que tenen a l’abast de la seva mà.
  • Aprenen a viure amb poc i a desprendre’s del que ja no utilitzen.
  • Han creat un vincle de complicitat entre elles, com a germanes, molt potent.

– Idees o recomanacions que donaríeu a una família que s’està pensant fer un projecte així?

  1. Paciència. Som un equip. Tots som igual d’importants: del més gran al més petit, pedalin o no. Cal saber escoltar les necessitats de cadascú -especialment dels infants- sinó el projecte no pot tirar endavant.
  2. No ser ambiciós amb la ruta, ni amb el quilometratge. Aquesta és una de les parts més difícils: amb nens sembla que no ens moguem de lloc, acostumats com estàvem a pedalar en solitari. Hem de pensar en ells i veure quantes hores són capaços d’aguantar damunt la bici. Varia molt en funció de cada nen i de la seva edat. Cal anar-ho descobrint, i buscar un bon equilibri entre les hores pedalades i les de “repòs”. Pensem que quan baixem de la bici, hem de guardar forces per jugar amb ells i fer-los moure.
  3. Començar pel tram més suau o fàcil de recórrer, ja sigui pel clima, pel relleu, o pels avituallaments (pobles) del camí. Aquesta és una bona manera per anar-se acostumant al ritme del viatge.
  4. Buscar destinacions amb flora i fauna diversa és molt atractiu per als infants. Els encanta sobretot veure bèsties que no han vist mai. A tenir en compte a l’hora d’escollir una destinació…

No deixeu de llegir la resta de l’article explicant la travessa del Salar d’Uyuni i tot el seu blog en general, val molt la pena.

I si voleu més informació sobre viatjar amb fills aquí us deixem alguns enllaços més:

 

Articles relacionats:

1 Comment

  1. Ostres!! Moltíssimes gràcies per la menció a KangApp!!

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: