Grans ‘petits’ discos del rock

miqcedes¿Cansats d’escoltar una vegada i una altra el mateix disc mentre el vostre petit, convertit en raper/a, rima en bucle des de la cadireta del cotxe: ‘atra vegada, atra vegada, atra vegadaaaaa’? Ningú us pot assegurar que no acabeu avorrint també aquests discos, però almenys us serviran (potser) per renovar una mica la discografia i donaran una mica de respir a cargols, gegants i llunes amb forma de pruna. Són cinc discos que crec que funcionen bé amb un nen, malgrat no ser discos -diguem-ne- infantils. Són grans discos del rock que poden ser apropiats per un públic ‘petit’.

Tenir un fill et permet descobrir tresors amagats en discos que ja et pensaves que t’ho havien donat tot. Tornar a escoltar discos estimats com si fos la primera vegada i comprovar que en realitat són discos diferents, perquè allò que fa l’obra no és l’objecte sinó el subjecte… i que, ben mirat, cada vegada mires i escoltes millor, també en família.

discosinfantils

Tots els que som aficionats a llistar coses sabem del valor necessàriament provisional de qualsevol relació de discos, llibres o pel·lícules. En tot cas, aquí van 5 grans petits discos per a disfrutar en família. Avui, dimecres, 21 de maig, aquest és el meu top5. ;-)

Rockin’ and romance (1985), de Jonathan Richman. L’unplugged abans del marqueting MTV, el rock presentat en forma de kit de felicitat. La millor festa del (meu) món tindria aquesta BSO.
Graceland (1986), de Paul Simon. El disc pop perfecte, llum i color en un calidoscopi inacabable, incontestable i imprescindible. Em quedo amb Homeless, una mini simfonia que arrela en el primer bressol.
3 feet high and rising (1989), de De la soul: botànica fluorescent en una portada disc de rap que va fer saltar totes les convencions i que ben probablement cridarà l’atenció al petit. Tota una declaració d’intencions. El meu disc preferit de hiphop pot ser una bona introducció al gènere.
Discover America (1972), de Van Dyke Parks. una simfonia boja, una mena de zàping geogràfic, el país d’oz estava damunt un disc de vinil. Un disc per al qual cal tenir una certa predisposició, perquè et demana que per una estona… senzillament tanquis els ulls i et deixis portar.
An Evening With (1965), de Harry Belafonte and Myriam Makeba. Balanceig suau, l’elegància de l’èban, una posta de sol. Podria ser un bon disc per calmar les feres. Bona nit.

+ Llista a Spotify, en construcció.

 

Articles relacionats:

1 Comment

Deixa un comentari

%d bloggers like this: