La tribu, entre informació i infoxicació

La tribu, entre informació i infoxicació

la tribu vadepares
La parella som dos, amb dos punts de vista, dues maneres d’entendre la maternitat i la paternitat, dues maneres d’entendre el desenvolupament i l’educació dels fills, i en general dues maneres de veure el món. Ben a prop hi ha els pares i mares de cadascú, més els germans i cunyats. Seguidament hi hauria els pediatres i altres professionals. A partir d’aquí la tribu s’estén sense límits: amics, cosins, tiets, companys de feina, veïns, etc. I llavors apareix Internet i la situació ja explota!

És ja una rutina diària anar consensuant i prenent decisions entre el pare i la mare, cada setmana apareixen noves situacions i cal anar decidint i prenent un camí o un altre. No sempre veiem les coses de la mateixa manera i a vegades cedeix més l’un o l’altre. Mica en mica, amb altes dosis de paciència, anem construint aquest nou castell partint de la base que cada decisió o cada camí escollit serà el millor pel nostre fill.

Com deia, ben a prop hi ha els pares i mares nostres (és a dir, els avis i àvies) que ja tenen experiència en això de tenir fills, i també els seus propis punts de vista, els seus coneixements, i la seva manera de fer. Igual que els germans i cunyats que acaben de ser pares recentment, o els que encara no tenen fills però que igualment tenen opinions al respecte. Per tant ja estem parlant d’unes 8-10 persones més cadascuna amb opinions i visions pròpies.
També des del principi rebem l’acompanyament del pediatre i altres professionals, i sovint per motius diversos (com canviar de país) toca canviar de professionals… el què acaba afegint més persones amb més opinions i més punts de vista.

Aquí és quan comença a trontollar el delicat equilibri que ja costa de trobar a casa quan som dos. Moltes opinions diferents que xoquen o en reforcen d’altres que ja s’havien consensuat i acordat, o bé noves preocupacions o dilemes que nosaltres dos ni ens havíem plantejat.
Que si s’ha d’abrigar més o menys, que si el xumet, que si la pipa, el dormir, el plorar, la seguretat, l’alletament, i un llarg i infinit etcètera.

De seguida tenim aquest altre cercle de persones que també tenen opinió i punts de vista propis, que també han sentit moltes històries i experiències varies d’altres fills, nens, néts, guarderies, etc. que un dia o altre et poden passar a tu.

Però fins i tot gent que no et coneix de res, al super o a l’aeroport de Londres, al primer plor que senten s’atreveixen a dir “ui aquest nen te gana” o “és que ja es veu que té fred“. I tu, què els hi has de dir?

I quan a tot aquest garbuix d’opinions hi connectem internet i les opinions científiques o no que s’hi poden trobar, és quan la situació explota i cada decisió, per més simple que sigui, és pot arribar a complicar fins a nivells estratosfèrics. Bàsicament això es pot traduir en tensió, nervis, mal humor, cansament, etc. i enterboleixen encara més aquell equilibri del què parlava de casa, quan només som dos. T’arribes a preguntar quants milers som els que opinem sobre si ho fem així o axà?

Intentarem escoltar a tothom qui de bona voluntat ens aconsella i ens comparteix les seves experiències i coneixements, ens ajuda cada dia i ens resol dubtes i neguits. Som molt novells en aquest camp i intentarem aprendre de tot aquest coneixement i experiències ja viscudes. També intentarem destriar d’entre tantes llegendes urbanes i mitologia. I al final, cada decisió que prenguem, ni que no coincidim amb tothom, estarà presa pensant que és la que més beneficia al nostre fill.

He agafat la referència de la Tribu perquè és un concepte ampli que també utilitza el pediatra Jesús Martínez, al llibre “El Médico de mi hijo” que de manera molt planera desmitifica molts tòpics i ofereix moltes orientacions per a diferents situacions i ho fa de manera molt pràctica. El subtítol ja ho diu tot: “resuelve por ti los pequeños problemes en la criança de tu bebé”.

Articles relacionats:

2 Comments

  1. Jo l’únic consell que dono sempre és: “Tapeu-vos les orelles i escolteu el cor”.
    Salutacions!

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: