L’autoimposat rellotge biològic dels pares

L’autoimposat rellotge biològic dels pares
Fotografia d'un fractal amb motius de rellotge.

…Time…, cortesia de Darren Tunnicliff.

Un tema recorrent a l’hora de decidir el moment quan tenir un fill és el “rellotge biològic”, que invariablement és de la dona. Els homes anem per la vida sense saber l’hora. Les dones, en canvi, no en tenen un, sinó dos de rellotges:

  • Un rellotge que li diu que cada cop li queden menys òvuls, que cada cop són més febles o donaran peu a embrions inviables i, per fi, que un dia acabarà d’ovular. Del tot.
  • I un altre rellotge que li diu que, bo i amb òvuls, el cos està cada cop per menys aventures, per trastorns hormonals i per esforços físics (el més extrem, el part, però no l’únic).

Els homes el segon rellotge ni el tenim ni se l’espera. Bé, alguns s’hi queden en el moment en què papà pone una semillita en la maceta de mamà, però això és una altra història. I la variant de l’anterior — ¿Una disfunción eréctil? ¿Dónde? — es va solucionant a base de… a base de moltes coses.

Pel què fa al  primer rellotge, si bé és cert que la qualitat de l’esperma va baixant… sempre hi ha piranyes al riu. Potser el rellotge no dóna l’hora exacta, però és allà.

Llegia l’altre dia que, un cop t’has fet la vasectomia, les vesícules seminals contenen armes de destrucció massiva per a ben bé 20 o 30 ejaculacions. El que significa que les 20 a 30 primeres ejaculacions que hom tingui després de fer-se la vasectomia han de ser o bé trets de fogueig (se’m van acabant ja les metàfores) o bé hom ha de tenir cura de posar mesures anticonceptives si no vol haver passat els ous al quiròfan per res (ja he dit que se m’acabaven les metàfores).

20 o 30 ejaculacions.

A tot arreu et diuen que la vasectomia, tot i que més o menys reversible, el millor és fer-se-la molt convençut. Molt. Totalment convençut, vaja.

20 o 30 ejaculacions.

20 o 30 ejaculacions abans que la vasectomia sigui efectiva — previ seminograma confirmatori — són moltes ejaculacions. Les suficients per a (re)pensar-s’ho. Les suficients com per a sentir el tic-tac del rellotge biològic. Però un rellotge biològic que no diu l’hora en anys, sinó un rellotge biològic aquí accelerat a unes setmanes vista (segons la ràtio ejaculacions/dia que cadascú estimi raonables). No és allò de “el rellotge biològic m’avisa que se m’acaba el temps de tenir fills”. No. Aquí, a cada ejaculació saps del cert que és una menys dins una dotació ara finita d’ejaculacions fèrtils. El que abans era abundància i es podia malbaratar de qualsevol manera, ara és un bé preuat que el cap diu que s’ha de llençar per l’aigüera (per això un es fa la vasectomia… no?) però que el cor deu ben bé dir que no, que encara hi som a temps, que què fas, que has vingut al món a això. A deixar petjada. O encara una altra petjada. O quatre o cinc últimes petjades.

Deuen donar ganes de tornar a parlar-ho amb la parella. Però ara a lo bèstia. Cada dia. O cada cop. No en plan “i si li donem un germanet” sinó en format ultimàtum: a cada ejaculació. “Segur que aquesta no? que en queden 15…”; “segur que aquesta no? que en queden 10…”; “segur que…”. “Però no havíem decidit que no? Vols fer-te enrere?” “No, no, si estic convençut. És el rellotge nuclear, que parla per mi”.

El símil més proper que se m’acut — i, potser, força relacionat — és el de la diferència entre saber que tothom ha de morir-se i saber més o menys quan serà. Morir-se i donar vida, els extrems que es toquen del cercle de la vida.

Cap i debatut, som uns animals.

I prenem les decisions com si no ho fóssim. Ens informem de les coses amb el cap. I segur que és bo que així sigui. Però hem de vigilar no deixar-nos la xemeneia sense una olla d’aigua bullent. Per a què hi no entri el llop.

Articles relacionats:

1 Comment

  1. Fer-te una vasectomia no crec que sigui una cosa que decideixes una nit de borratxera, suposo que ja ho penses i medites bé i… llavors acabes dubtant com sempre al últim moment com passa amb tot lo important

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: