Paripé si, paripé no. Què, com i quan.

Paripé si, paripé no. Què, com i quan.

vadepares-dinner
Ja demano disculpes d’entrada per l’ús d’aquesta paraula, que en català podríem traduir més o menys en “fer el paperot”.

En l’anterior entrada parlava del difícil equilibri entre l’ajuda, consells i aportacions que tanta gent et vol donar, parlant de la Tribu i la infoxicació. I continuant amb els difícils equilibris, en aquest cas ja entrem en un terreny més pràctic.

A casa, anem aprenent i adoptant uns comportaments, unes “normes”, unes pautes, unes instruccions, unes línies a seguir, que hem pactat els pares i que seguint consells d’altres, llibres, pediatres o familiars, o bé el nostre propi instint, són els que creiem millors pel desenvolupament del nostre fill.

Però quan surts de casa i vas a dinar amb uns amics, familiars, etc. amb tota la il·lusió que tenen ells de passar unes hores amb aquesta criatura divertida i que no para de riure, es creen nous moments de tensió. Si de sobte es posa a plorar, salta un dient que això és que vol fer xantatge als pares i que si l’agafes estan responent al seu xantatge (d’un nen de 4 mesos). Si a l’hora de dinar te l’asseus a sobre perquè al cotxet s’avorreix i vol participar, no tens control del teu fill… Si has decidit donar-li xumet o no, si alletament a demanda o no, i totes aquelles altres situacions que ja comentava en l’anterior article.

Llavors és quan has de decidir fins a quin punt fas una mica el paripé per rebaixar la tensió del dinar (que amb tanta il·lusió t’han convidat), o si t’has de mantenir ferm a les pautes i línies que havies pactat a casa. És a dir, si t’adaptes una mica als comentaris dels altres i per no discutir i acabar la tarda tranquils deixes fer una mica, o si tu vas a la teva, et mantens ferm i ens posem a parlar del temps o de qui beneficia la rebaixa d’impostos. Pot arribar a passar que fora de casa fem coses que no faríem només per adequació social?

Com sempre cada situació és única i específica, i no és el mateix amb un nen de 4 mesos que amb un nen de 2 anys, ni amb uns amics o familiars amb qui hi tens més confiança o en una altra situació.

Per la pròpia educació del fill, quan més consistents siguem en les pautes i línies a seguir, a casa i fora de casa, millor. Però hi ha moments que has de decidir si mantenir aquest ordre pactat en detriment de la tensió / incomoditat que li pugui generar a algú que no pensa igual que tu.

Foto: Eyeliam

Articles relacionats:

1 Comment

  1. En la nostra experiència, si et veuen convençut els ho expliques bé), la família calla, els amics n’aprenen (som els primers a tenir fills, molts parlen sense coneixement) i b la resta no hi anem a dinar (estem molt ocupats amb la criatura, tothom ho entén). O:-)

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: