Néixer dues vegades

Aquesta foto sempre m'ha fet pensar en una paternitat solitària des que la vaig fer a Londres, el novembre de 2006.

Aquesta foto sempre m’ha fet pensar en una paternitat solitària des que la vaig fer a Londres, el novembre de 2006.

 

Per a aquest apunt he agafat prestat un poema de Kirmen Uribe, un dels referents de la nova narrativa (i poesia) basca. Està inclòs en un llibre inclassificable, mig assaig, mig memòria, mig novel·la, el fantàstic Bilbao-New York-Bilbao, editat dins El Balancí per Edicions 62, i traduït Pau Joan Hernàndez.

En els versos en qüestió, l’autor explica la seva experiència com a pare sobrevingut. No he viscut mai una situació d’aquesta mena, però es fàcil empatitzar-hi, en el poema d’Uribe. I l’exercici em sembla útil, i just, també, per un blog com aquest on la paternitat s’ha viscut de sempre en els termes, diguem, que la natura marca de forma convencional.

Em quedo amb aquest sol vers, que com un bon vers és també un mirall: “que jo sóc el nen quan estic amb tu”, i que serveix tant per als que van ser pares perquè ho van buscar, com perquè s’ho van trobar. ;-)

 

NÉIXER

 

“Vas néixer als meus ulls amb tretze anys.

Així, de cop i volta.

 

Va ser un part molt original,

perquè vas néixer mentre sopàvem una pizza.

No hi va haver embaràs,

ni nits sense dormir, ni bolquers.

No et vaig acompanyar a escola el primer dia,

agafat de la mà.

 

No et vaig ensenyar a jugar a cuit

ni a la xarranca.

No et vaig portar a la platja

a veure aquell dofí malalt.

 

Però et prometo que m’agradaria haver-ho fet,

i que ho trobo a faltar cada dia.

Però vas néixer amb tretze anys,

i així, de cop i volta, amb una pizza.

 

Sé que en realitat vas venir al món

en una freda primavera a Dinamarca.

I que els prats estaven glaçats en el teu dia.

Ja sé que tens pare,

que tens gent que t’estima al teu voltant.

Amics, cosins, ties, avis

i, evidentment, una mare.

I és que ningú no és només per ell mateix.

Cal aprendre a compartir les persones que estimem.

I jo sóc un més, l’últim a aparèixer a la corrua.

 

Només et diré

que sóc jo el nen quan estic amb tu,

i que aprenc molt quan sóc al teu costat,

com si no tingués ni idea del joc de la xarranca,

com si fos el primer cop que veig un dofí malalt.

 

Només et diré

que tu has nascut de debò per a mi,

encara que hagis nascut amb tretze anys,

així, de cop i volta, i amb una pizza.”

Articles relacionats:

Deixa un comentari

%d bloggers like this: