Canviar bolquers està sobrevalorat!

Canviar bolquers està sobrevalorat!

Una de les principals preocupacions dels pares i mares novells, és saber de què va exactament això de canviar bolquers que tothom comenta i que sembla que acabaràs odiant. Té un component escatològic important, a alguns els hi pot fer més o menys fàstic, a d’altres mandra, etc. però al final tots hi haurem de passar. Els primers mesos, s’incorpora a la rutina d’una forma molt natural, i ni que a vegades els hagis de canviar cada 3 hores, ho fas amb il·lusió. Els primers mesos hi ha MOLTA il·lusió! A partir del segon mes, ja comença a cansar i a fer més mandra… “au fes-ho tu, no jo ja ho he fet abans, ara et toca a tu”, i així cada dia. Fins que un dia, un per l’altre es queda “la casa sense escombrar” i allò sembla un… Però a partir dels 6-7 mesos, quan el fill ja porta un temps ingerint aliments sòlids, comença a canviar la textura que omple els bolquers i en molta menys mesura s’embruta la roba o s’empastifa l’entorn, ja no cal canviar-los tant sovint i com el interactua més, és un moment més entretingut que abans. I és en aquest moment quan t’adones que canviar els bolquers està sobrevalorat; ara que comença a menjar, el què realment et portarà de corcoll és tenir el menjar a punt (i haver decidit prèviament que menjaria), recollir les restes de menjar que omplen el menjador, finestres i parets, fregar la trona i els pitets, i anar cada dos dies al super a comprar paper de cuina de eixugar l’aigua que s’esquitxa per tot arreu...
There’s a place in hell for me and my friends

There’s a place in hell for me and my friends

Les eleccions arriben cada 4 anys. Sent més precisos, arriben com 4 cops cada 4 anys. I són una immillorable oportunitat per a mostrar als nostres fills com tenir un paper actiu en això que anomenem democràcia. Perquè també està en el nostre to-do list* ensenyar a La Petita Emma que, si vol, tindrà uns drets i unes responsabilitats com a ciutadana. El que es coneix vulgarment com La Festa de la Democràcia™. Diumenge no va ser la primera vegada que l’Emma ens acompanyà a un col·legi electoral. Ho ha fet cada vegada que ha calgut i fins i tot ha vist a algun dels seus pares darrere d’una mesa. Però el 9 de novembre va ser el primer cop que, per la seva edat, ha sigut mínimament conscient del que estava presenciant. Com fer-li entendre què estem fent quan participem en un procés electoral no pot ser gaire complicat, pensava jo, innocent de mi. Amb unes poques situacions quotidianes, aplicades al dia a dia, podem obrir un debat bàsic amb un nen sobre política educativa, social o econòmica. No pot ser gaire complicat. Fins que diumenge, davant les portes del col·legi electoral, l’Emma va preguntar què votàvem. Que què era allò que estàvem fent. Després de tres onzes de setembre, de les cadenes humanes, les ve baixes i la massa humana del 2012, per fi li va donar per preguntar “on m’esteu portant”, “què coi feu”. I allà estava jo, amb les subordinades encallades a la gola, intentant que una nena de 3 anys pogués processar què és això del Procés Consultiu Ciutadà Inútil de Costellada No Vinculant...