Als 10 mesos, quan quasi perds el tren!

Als 10 mesos, quan quasi perds el tren!
Perdre el Tren - Vadepares

Foto CC Protohiro

Quan ja està més a punt de celebrar el primer aniversari, sembla que és quan de cop I volta tot s’acceleri. I s’accelera tant que escric el post dels 10 mesos just quan ja n’ha complert 11.

Al principi, els tres primers mesos de vida del teu primer fill, tot és una novetat, tot són dubtes i cada dia estàs amb l’ai al cor per si respira, per si té fred o per si té calor.

Dels 3 als 6 mesos, com que comença a riure i a interactuar la relació pare fill creix en intensitat, d’aquí que reflexionés sobre quan et comences a sentir pare.

A partir dels 6 mesos, el ritme de desenvolupament motor s’accelera i potser per això els canvis són més visibles i notables físicament. Però és que de seguida hem arribat als 10 mesos i aquí si que m’ha tocat córrer.

Van passar 5 dies seguits sense veure’l i ja havia crescut, la cara, la mirada, la curiositat, el somriure… tot havia evolucionat. Se’l veia més gran. Si et distreus ja està amagat sota el sofà, dins d’una caixa o gatejant passadís enllà. Cada dia que passa aprèn a fer coses noves, i amb un punt de suport es desplaça dret per tota la sala, empeny cadires i molesta als veïns de sota. Aquella llibreta on apunto “tal dia ha fet…” ja viu sobre la taula del menjador, ja que cada tarda passen coses noves. Entén les cançons i anticipa aquella estrofa on algú li rascarà la panxa. Balla quan sona qualsevol música, es fa “ralet-ralet” a ell mateix o a tothom qui passi per allà, i qualsevol objecte serveix de telèfon per escoltar si algú contesta.

Però també es comença a enfadar si li cau alguna cosa o li treus un objecte que no hauria d’haver estat al seu radi d’acció (ganivet, mòbil del papa, got de vidre, etc.). Entén el NO i el respecta, li agrada provar què pot i què no pot fer.

D’aquí res començarà a caminar sol i llavors tocarà córrer darrera seu abans no posi els dits a l’endoll o caigui escales avall.

Suposo que a partir d’ara amb la seves noves possibilitats de desplaçament i la infinita curiositat, el ritme diari puja de revolucions. Estem a punt?

P.D.: altra vegada des de Brasil, on hem comprovat de nou que el jetlag infantil és una experiència mística.

Articles relacionats:

1 Comment

  1. D’aquí res es treu el carnet de conduir :P

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: