Exercicis d’estil: l’home que va anar al metge

Exercicis d’estil: l’home que va anar al metge
Sèrie de fotografies de Raymond Queneau a un fotomaton

Raymond Queneau en un fotomatón, 1928. (c) Fons Jean-Marie Queneau/diff. Éditions Gallimard.

Oftalmòleg

Va agafar el nen i se’l va posar davant, a la motxilla. Va caminar quatre carrers mal comptats fins la parada del metro: l’esperaven prop de 40 minuts sota terra. Paciència. Sort que el nano era de tarannà tranquil. I simpàtic: no va parar de somriure a la resta de passatgers, que li retornaven la salutació implícita amb somriures, ganyotes i tot tipus de gestos. Arribats a la parada va sortir a la superfície. Feia fred i plovia. Va tapar bé el petit amb l’anorac i, armat amb un paraigua plegable barat, va arribar al metge en dues passes. Sense ser buida la sala d’espera, es notava que l’hora, els volts del migdia d’un dilluns qualsevol, no era la de major afluència, en comparació amb d’altres vegades.

Homes

Mi’te’l: quarts de dotze i amb la canalla a coll. Un dilluns. No hauria de ser a la feina, aquest tio? Pobre, potser no en té. Sinó, el nano seria amb la mare, està clar. Però no, deu ser a l’atur, sinó de què. Suposo que deu anar al metge: sembla que el nano té una cosa a l’ull, una conjuntivitis o jo-què-sé. Sí, sí, mira, el té tot vermell i plorós. I ell, que no deu tenir feina, aprofita per dur-lo al metge. Quina putada, no tenir feina. I enlloc de poder sortir a buscar-ne et quedes a casa de maruja. I et deus anar apalancant i deus acabar anant a comprar, i fent els plats, i la cuina, i tot plegat. I què fots amb el nano tot el dia, tu sol? A l’atur segur, sinó, de què?

Dona

Quina sort: avui no hi ha massa gent. Encara enfilarem ràpid i podré tornar a la feina. Si surto prou aviat i el trànsit va bé, el deixo amb son avi abans de dinar, endrapo un iogurt i dues barretes i encara seuré a l’ordinador abans que la resta torni de dinar. Mira, aquest ve al metge amb son pare. Quina deu ser la proporció a la sala d’espera, un pare per cada dues mares? No, no, menys. A veure: un, dos… el d’allà tres… Sí, entre un terç i una quarta part. Encara. Hi ha dies que gairebé fem un pleno. Però va millorant. Jo crec que va millorant. Se’l veu tranquil. I per la manera com va vestit… S’ha agafat tot el dia de festa, aquest ni ve ni torna a la feina. Osti, quina sort. Jo avui acabo de nit. A veure si ens toca ja.

Pare

A veure, correus enviats. Això ho deixo per demà o per aquesta tarda — dormiràs una mica, no? Va, ‘nem que farem tard. Meeeeeer… està diluviant. Doncs sense cotxet: motxilla i avall. Ho sento ratilla però això serà íntim. A veure si hi caps encara dins l’anorac? Oh, peeerfecte. Mira, ja arriba el Metro. Tu no pares de lligar, eh? Vinga somriure-li a tothom! Haurien d’anunciar eau-de-bebé — amb nen incorporat — i a triomfar com un bèstia: posi un nadó a la seva vida. No continuïs que no estem al mercat. Nononono, no li agafis el dit a aquest senyor, que segur que duu les mans brutes: cucamones sí però les mans quietes, eh? Va, som-hi, que és la nostra parada. Osti com plou. Ja hi som. Mira, hi ha poca gent. O hauríem de dir poques dones, més aviat. Els tios que hi ha aquí deuen estar a l’atur? Bé, jo no estic a l’atur i també sóc aquí, seré burro. Tens sort que ton pare pot rebregar l’agenda com vol: no crec que tothom pugui venir al metge un dilluns a migdia. Com s’ho deuen fer, la gent? Dies de vacances, suposo, quina trastada, tu. Mira, ja ens toca. No, ara no t’adormis! Després, has de dormir després, que el papa ha d’acabar unes coses.

Articles relacionats:

1 Comment

  1. Potser fer les suposicions que vulguis que el més probable es que no l’encertis, a excepció que siguis Sherlock o el Mentalista, però aquests juguen en una altra lliga

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: