Ballad of The Mighty II

Ballad of The Mighty II

Current mood:

Pares que viviu rodejats de la Frozen-mercadotècnia, no us aixequeu cada dia taral·larejant “Let It Go“? No renteu els plats amb “For The First Time in Forever” incrustada als vostre cervell? No aneu a la feina al ritme de “Love is an Open Door“?

No m’ho crec.

I què pot arribar a fer un pare o una mare per l’obsessió d’un fill, carn de la seva carn, sang de la seva sang, impostos indirectes inclosos? Fer seva també l’obsessió.
La setmana passada parlàvem de vídeos que agradessin als més petits. Però i els vídeos que protagonitzem amb els més petits?
Doncs hi ha pares que fan això:

Si no pots amb ells, uneix-te.

Perquè la paternitat, no sé si us ho havien dit mai, és un dels remeis més eficaços per l’antisociabilitat (aquesta paraula probablement NO existeix) i per la vergonya aliena. I a la gent introvertida com jo, això ja ens va bé.
Ja no parlo només de saludar a la porta de l’escola, de retornar les salutacions al parc d’infància o de visitar el chiqui-park sense haver plorat durant deu minuts abans d’arribar.
Parlo de perdre completament el nord:

Jo seria més de donar el meu suport total a la línia que segueix Dicken Schrader amb les seves versions de Depeche Mode casolanes acompanyat dels seus fills. Es fan dir DMK i fan coses com:

Encara que la peça que més m’ha arribat és aquesta, on un pare ajuda a la seva filla petita a passar una nit d’insomni més tranquil·la, distraient-la del terrible so dels focs d’artifici que la espanten a la llunyania.

Tot això es pot trobar així, a la intempèrie de YouTube.

 

 

Articles relacionats:

1 Comment

  1. Ara si que tinc clar el que vull a la meva vida: un ukelele rosa

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: