Què canvia en el primer any com a pare?

Què canvia en el primer any com a pare?

luka and me

– L’estat físic. Si abans podia anar a córrer unes tres o quatre vegades a la setmana, des de que soc pare això s’ha reduït pràcticament a una a la setmana… o una al mes. I el motiu no és la falta de temps que pugui semblar, sinó la falta d’energia i el cansament. Abans de ser pare, córrer i fer esport era una manera de desestressar-me, cremar energia i relaxar-me. Durant els últims mesos, el cansament i l’horari trastocat d’hores de son conviden poc a fer esport, i els temps de descans els prefereixo destinar a descansar del tot. Ara que fa el primer aniversari, estic intentant ordenar aquests espais i poder tornar a córrer i fer l’esport que vull i que em va bé.

– Anar a dormir tard, llevar-se tard? No, anar a dormir tard vol dir igualment llevar-se dora (i llevar-se a mitja nit, també). Abans de ser pare, alguns dies et podies permetre anar a dormir unes hores més tard, sabent que si al dia següent no tenies res a fer, podries dormir unes hores més. Ara ja no, si vas a dormir unes hores més tard, ell es despertarà a la mateixa hora que cada dia i començarà la rutina igual.

– Horaris de temps lliure. Abans de ser pare, podia passar quatre hores d’un diumenge a la tarda editant vídeos, navegant per internet, escrivint a blogs, fent un curs online, etc. Ara tenir aquestes quatre hores seguides per fer aquestes activitats, vol dir que algú altre s’ha de quedar amb ell, i que per tant no és tant fàcil ni sovint poder gaudir d’aquests espais. Apareixen altres activitats a fer en família durant el temps d’oci, però són això; altres activitats.

– Paciència i negociació en parella. Si viure en parella ja té la seva complexitat i cal anar negociant, pactant i prenent decisions constantment, amb un fill això és multiplica per mil. Perquè a part de negociar entre els membres de la parella, també hi ha les interferències de la tribu. Vol dir que a les decisions vitals i quotidianes de la vida en parella s’hi sumen les diàries i extraordinàries de la vida del tercer (educació, salut, comportament, calor, fred, menjar, i un llarg etc.). Per tant sembla que entres en un espiral de decisions, algunes que pots pensar durant uns dies i d’altres que s’han d’anar prenent sobre la marxa, que sobrepassen el límit dels estàndards de la paciència normals de la vida en parella. Estigueu preparats per aquest punt.

– Fas amics a grapats, sobretot amigues. Si això és cert. Abans, en una ciutat gran on sembla que tothom va a la seva, ningú et saludava ni que estiguessis 3 minuts dins d’un ascensor. Per sort a brasil són molt diferents que a Barcelona en aquest punt. Ara, amb un recent nascut als braços o al cotxet, no hi ha pas zebra, cua de supermercat o espai públic que no se t’acosta una, dues o tres dones (homes només un 1%) i es posen a tocar els peus del nen i a fer-te preguntes. Tinguis la pressa que tinguis cal somriure i contestar.

– El temps es relativitza. Al principi mires el rellotge cada vegada que es desperta a la nit “bufff només són la una i quart i ja s’ha despertat… Bufff 56 minuts despert”. Al cap d’un any, ja no saps ni a quina hora era quan t’has llevat a veure que passava, ni quanta estona has estat intentant que s’adormís i vagament recordes quantes vegades t’has llevat o si era ahir que van ser tres o abans d’ahir només una… és la nebulosa de la relativitat temporal nocturna.

– Redistribució de l’espai. Des de fa un any (de fet, uns mesos més) l’espai de casa s’ha hagut de readaptar a les noves necessitats. On abans hi havia un bon armari ple de calaixos, ara ja en tens la meitat ocupat amb els trastos que hi havia al racó que fa d’habitació del nen. I on abans hi havia un “espai ample i diàfan” ara hi ha sempre una manta de jocs, un cotxet, una trona i dues caixes amb joguines i llibres. I això quan està tot dins la caixa, que quan no, hi ha el perill de trencar-se la crisma ensopegant amb un puzzle de peces en forma d’estrella, cubs i rombes. Per no parlar del cotxe, un clio on abans hi podies fer quasi un trasllat de pis o marxar un mes de viatge, ara amb prou feina hi cap el cotxet i les bosses per un cap de setmana…

– Empatia amb les persones que utilitzen cadira de rodes. Aquest punt donaria per un article sencer, però durant tot aquest any empenyent un cotxet, pujant i baixant escales i agafant tot tipus d’ascensors i rampes, ha sigut molt impactant veure com de mal preparades estan les ciutats per les persones amb mobilitat reduïda. Per exemple, Barcelona sorprèn pel nivell d’ascensors i accessos adaptats a la majoria de transports públics. A Rio de Janeiro estem a anys llum, i ni tant sols les voreres faciliten el trànsit de cadires, cotxets, o persones d’edat avançada. Però si bé això és més o menys política, inversió, i conscienciació, el què crida realment l’atenció és quan en qualsevol d’aquests llocs, pengen un cartell i diu “Ascensor fora de servei, perdonin les molèsties“. Jo puc agafar el cotxet i baixar o carregar-lo amunt per les escales, però qui va en cadira de rodes li acaben de tallar la seva independència a accedir a aquell edifici o servei. I no és una qüestió de molèsties, és una qüestió de drets de les persones. Serà que la paternitat ens fa més sensibles a segons quines situacions?

Canvien tantes coses en aquest primer any, que més que un blog podríem fer una enciclopèdia. A vosaltres, què és el què més us ha canviat o us va canviar el primer any de ser pares?

Articles relacionats:

3 Comments

  1. Mmmm en un altre post ens posaràs les coses bones, no? Perquè de moment les ganes de paternitat cauen i cauen…

    Reply
  2. Hola Pons! De fet hi ha moltes coses bones i aquí han coincidit majoritàriament algunes de més negatives o pessimistes… Intentaré fer-ne un al contrari :) Però la foto seria una mica el contra-punt, moooolts moments on ens ho passem molt bé i riem molt tots plegats!!

    Reply
  3. M’he rigut molt, gràcies!

    Sobretot perquè ara ja fa més d’un any (farà 2 d’aquí a res…ufff!) que sóc pare DEL SEGON!!! …i com deia un amic, quan en tens 2 les complicacions no són 1+1=2 sinó 1+1=11.

    Salut!

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: