Baby led weaning i l’alimentació infantil


Si bé al principi, per completa desconeixença, no tenia gaire interès pel “baby lead weaning“, 6 mesos després escric aquestes reflexions.

Mai m’havia preguntat com els nens i nenes aprenen a menjar ni en què consistia el procés d’anar introduint aliments, etc. fins que t’hi trobes. Com en tants d’altres temes de la paternitat, hi ha diferents corrents i enfocaments a l’hora de començar a donar menjar als recent nascuts, i el baby lead weaning n’és un d’ells. Resumint molt, implica començar a introduir aliments sòlids en trossos, enlloc de papilles, purés i triturats.

Hi ha la versió més estricta i la mixta, o la pròpia interpretació que els pares en puguin fer. Hi ha corrents que defensen que als 4 mesos cal començar a donar papilles com a complement de l’alletament. I n’hi ha que defensen que fins als 6 mesos es mantingui únicament la llet materna, com avala el sistema de salut anglès NHS, reconegut mundialment, i l’Organització Mundial de la Salut.

El baby lead weaning, proposa introduir elements sòlids directament, com a complement de la llet materna, sense passar per la fase de papilles. Trossos de la mida d’un dit que el bebè pugui agafar amb la mà i posar-s’ho a la boca. Tot i que no té dents, ja ho xupa i descobreix moltes textures i sabors.

Si bé no vull fer apologia d’aquest mètode només vull explicar la nostra experiència.

Fins als 6 mesos, només pit i a partir d’aquí comencem a donar trossos de fruita i verdura cuita, tallada a la mida d’un dit. Com ja s’indica a tot arreu, el primer mes és una mica caòtic; menjar escampat per tot arreu, cabells empastifats de síndria, el terra ple de trossos de patata, etc. però alhora gaudint xuclant un tall de préssec, menjant ceba cuita o llepant el cogombre fins a no poder més.

Tot i no tenir dents, les genives són prou fortes per trencar trossets i se’ls empassa sense problemes. Sí, a vegades s’ennuegava, igual que s’ennuega ara quan beu aigua o m’ennuego jo. I aquesta és la principal preocupació i alarma de tothom: què feu!! Que s’ennuegarà!!! I resulta que la seva glotis és prou intel·ligent com per tancar-se quan s’ha de tancar i fer tossir quan alguna cosa intentava baixar pel tub erroni. Si bé no el pots deixar sol amb un tros de menjar per si de cas, mai li ha passat res. Pediatres, infermeres, amics i familiars avisant dels perills i pensant que els pares estan tarats, quan resulta que si es vigila no passa res i el propi NHS ho contempla a partir dels 6 mesos.
Nosaltres no hem seguit la metodologia estrictament, per qüestions logístiques i per certa pressió de l’entorn. “Els cereals són tant importants” que com que amb aquest sistema “sembla que menja menys”, ho combinàvem amb iogurt i cereals o papilla. I també continuant amb el pit.

No era un tema que tingués especial interès en explicar i ho considerava més com una escolla nostra, fins a trobar dos casos propers de nens de 12 i 18 mesos que no eren capaços de menjar res més que no fos triturat i ben triturat. El primer, només menja papilles i quan troba algun grumoll, automàticament para de menjar. El segon cas, una mica més exagerat, li provoca vòmits quan una papilla té algun tros de menjar…
En el nostre cas ara ja menja macarrons, arròs, verdures, carn, llegums, fruita… sense triturar. I o bé li donem amb cullera o ho punxa amb una forquilleta o directament ho agafa amb la mà, depèn del dia.
La cara de sorpresa de les dues famílies i que ens preguntessin com ho fèiem, és el que m’ha portat a explicar-ho. És un cas concret i particular però que ens ha funcionat. Ara ens dóna certa flexibilitat perquè en qualsevol lloc i moment es pot menjar un plàtan, una mandarina, o un tros de pa, i si estem a un restaurant o a casa d’algú altre, menja part del que nosaltres podem menjar (amb certa cura de sal, sucres, etc.).

Hem llegit i trobat molta informació (la Natàlia ens va ajudar):

http://www.nhs.uk/Conditions/pregnancy-and-baby/Pages/solid-foods-weaning.aspx
http://apps.bsa.cat/pediatria/?p=2316
http://www.huffingtonpost.ca/andrea-traynor/baby-led-weaning_b_1947156.html
http://www.unicef.org.uk/Documents/Baby_Friendly/Leaflets/weaning_leaflet.pdf (PDF)
http://babygourmetblog.com/baby-led-weaning/
https://www.youtube.com/watch?v=EoGUYF2-41E
https://www.youtube.com/watch?v=ktB9JRYPU5A

Nota: sé que papilles no és correcte en català, però farinetes no m’acaba de convèncer :)

Articles relacionats:

2 Comments

  1. Què vol dir vigilar-lo? Què passa si s’ennuega? Què has de fer? Posar-lo cap per avall?
    I què vol dir tenir curar dels sucres i les sals? Vol dir que no en pot menjar ni de l’un ni de l’altre?
    Que complicat tot plegat, jo que pensava en dir-li “apa, allà tens la cuina, tu mateix”

    Reply
    • Hola Pons,

      Si, és pot ennuegar. Si agafa un tros més gran del què és capaç d’empassar… I per tant és aconsellable no anar-te’n a la cuina mentre menja, perquè si s’ennuega, quan abans ho vegis hi actuis millor. Si, pots posar-lo cap per avall (http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/18155.htm).
      Pel què fa a la sal i el sucre he llegit que es recomana que de tant petits no mengin aliments amb sal i sucre afegits.

      Al final t’acostumes a tenir en compte aquests detalls i ja vas a fent :)

      Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: