En defensa de la baixa de paternitat: la nostra experiència

En defensa de la baixa de paternitat: la nostra experiència

Aquest dimecres tenim uns pares convidats que han volgut explicar de forma compartida la seva experiència, al tractar-se d’un tema que afecta als dos membres de la parella. Són en Jordi Sureda i l’Anna Codina.

Baixa de paternitat - Vadepares

El passat 28 de març al suplement Ara Criatures, el pediatre i autor Carlos González hi publicava una columna criticant les propostes d’alguns partits polítics per implantar un permís de baixa de maternitat-paternitat que fos obligatòriament d’igual durada per al pare i la mare. Coneixem el model de criança que defensa el dr. González i hi estem bastant d’acord (en la teoria, i ara també amb més de 19 mesos de pràctica), però ens va sobtar molt el seu atac a aquesta mesura, en defensa d’un model centrat en la idea que els primers mesos la mare “ho és tot”.

Carlos González explica que, des de la Llei d’Igualtat del 2007, a l’estat espanyol es permet que les 16 setmanes de baixa (minses, en diu, i hi estem d’acord), només 6 siguin obligatòries per la mare i les altres 10 es puguin repartir com es vulgui. Explica que com que la majoria de les famílies decideixen que sigui la mare qui passa tota la baixa amb el nadó, ara els legisladors proposen “forçar” als pares a repartir-ho, i diu que això seria una pèrdua de llibertat i, aquesta “obsessió igualitària”, un error.

Com en tota discussió sobre aquest tema, cita el model suec (molt per sobre) i comenta que, fins i tot allà, les parelles decideixen que sigui ella qui agafi la major part de la baixa. Per començar és evident que no és el mateix repartir-se 16 setmanes que els fins a 18 mesos que tenen actualment a Suècia, però ens va sobtar molt que aquesta utopia del repartiment de la criança no funcionés ni tan sols al país nòrdic: ens va xafar la imatge ideal que en teníem al cap de grups de pares joves gaudint de la seva baixa, vestits a la moda i escoltant Spotify, empenyent cotxets de disseny plens de nens sortits d’anuncis d’H&M.

Per això hem fet una mica de recerca i hem trobat algunes dades interessants que caracteritzen millor aquesta realitat. Actualment, prop del 90% dels pares suecs gaudeixen d’un període de baixa de paternitat, d’una durada mitjana de 7 setmanes cadascun. Les dades que hem pogut trobar per a Espanya (en aquest article) ens han permès calcular que aquí el 2013 aquesta xifra no arribava ni tan sols a un trist 2%.

Quan Suècia va introduir els permisos amb condicions d’igualtat fa 40 anys (ni parlar de com estàvem aquí en aquella època…) els primers anys van ser un fracàs: de tots els dies de baixa que l’estat subvencionava, els pares en van aprofitar amb prou feines un 0’5%. Actualment aquest repartiment ja arriba al 20% per a ells, un avanç considerable. Com han arribat a aquesta situació? El govern suec ha anat introduint des dels anys 90 mesures per a fomentar que el repartiment (tot i ser lliure) fos més equitatiu. Van crear el concepte del “mes del papa”, segons el qual les famílies on cada membre prenia com a mínim un mes de baixa, rebien un mes addicional al seu permís total. Vist l’èxit dels resultats, aquesta mesura es va ampliar el 2002, i ara si el pare i la mare agafen com a mínim dos mesos de baixa cadascun, la família en conjunt en rep dos més d’extra. El model ha estat adoptat per altres països, com Alemanya, on avui en dia ja són més del 20% de pares que agafen un temps de baixa de paternitat.

Quan va néixer la nostra filla, com que la mare treballa pel seu compte i el pare, en aquell moment, per una multinacional, vam decidir fer el repartiment maximitzant les setmanes per a ell (6 per a una, 10 per a l’altre). Volent encara fer-ho més equitatiu, vam repartir-nos no només les setmanes, sinó també les jornades. Les 10 setmanes de permís de paternitat també es poden gaudir a mitja jornada, de manera que es van convertir en 20 i la nostra filla (i nosaltres!) vam poder gaudir de 6 mesos a casa amb els pares, amb una al matí i amb l’altre a les tardes. I, al dr. González li agradarà llegir, tot això acompanyat de lactància materna exclusiva (gràcies a un bon tirallets i la gestió d’estoc al congelador).

Els estudis realitzats amb pares que han participat en la criança agafant la baixa els primers mesos conclouen que és beneficiós per a tota la família: nens que gaudeixen de dues persones que en tenen cura i es crien amb la influència de rols més equitatius, pares que poden desenvolupar relacions més profundes i afectives amb els seus fills i, finalment, mares amb més satisfacció personal i laboral (i més ingressos!). Aquesta ha estat bàsicament la nostra experiència, però també hem topat amb la barrera que més clarament explica que ni tan sols un 2% dels pares espanyols s’animi a provar-ho: una mentalitat extraodinàriament antiquada.

Haver hagut de portar fragments de l’Estatut dels Treballadors subratllats amb fluorescent perquè el departament de RRHH acceptés el que demanàvem (sabent que és legal), perquè “no ens hi hem trobat mai” (en una empresa de més de 1.000 treballadors, la majoria homes!). Haver escoltat d’altres pares recents, companys de feina, amics de tota la vida, comentaris com “no ho entenc, però si ja es pot quedar ella” o “però si ella en té més ganes, no?”. Com vam respondre a un bon amic davant aquesta pregunta: “una de dues: o bé quedar-se a casa amb la criatura és un “xollo”, o bé és una pallissa, però en qualsevol dels dos casos, per què s’ho hauria de quedar tot un dels dos?”

Potser forçar un 50% per a cada un és massa extrem però creiem que amb els models del nord d’Europa queda demostrat que la simple possibilitat de repartir-se els dies de permís no funciona si no hi ha incentius que fomentin un repartiment més equitatiu i un canvi de mentalitat. Les lleis relacionades amb la igualtat (en tots els aspectes, no només el de gènere) sovint s’han d’anticipar al canvi social i, de fet, fomentar-lo, si és que volem progressar. Tal com estan les coses ara, veiem difícil que la trista xifra de pares que agafen la baixa de paternitat canviï gaire en els propers anys. Per part nostra, conscients de que la nostra situació laboral afortunadament ens ho permet, aquest estiu repetirem l’experiència quan arribi la nostra segona filla a la petita república un punt escandinava de casa nostra.

Articles relacionats:

7 Comments

  1. Magnífic

    Reply
  2. En primera instància un pensa la decisió racional es que siguin els dos progenitors els que s’ho reparteixin com millor els hi vinguí. El problema es que hem suposat que la gent es racional…

    Reply
  3. Em sembla una experiència molt interessant la vostra, però no crec que sigui l’exemple a seguir. Donar el pit és molt més que alimentar al nadó, per tots dos, i s’ha de poder gaudir amb tranquil•litat. Passar-se més de quatre mesos depenent del llevallets no considero que sigui la solució i crec que és esclavitzar a la mare. També trobo sorprenent que la OMS recomani lactància materna exclusiva fins els sis mesos i la baixa de maternitat en aquest país sigui de 3’5 mesos només, hauríem de lluitar perquè aquesta s’allargués. I estic totalment d’acord que els pares haurien de ser poder participar completament en la vida del nadó els seus primers mesos, més enllà dels 15 miserables dies que tenen de baixa. Permetre la reducció de la jornada laboral als pares uns mesos, independentment de la baixa de la mare, ajudaria molt positivament en les relacions de tota la família, com molt bé expliques en el teu article.

    Reply
  4. El model de repartiment a Espanya és ja d’entrada pervers. Avui encara formalment és la dona que ha de renunciar a la seva baixa en favor de l’home. No estimula el diàleg de com es reparteix la baixa. La baixa és de la mare i és ella qui ha de renunciar al dret en favor del pare.

    Per experiència. Per molt convençuda que n’estiguis, no és fàcil, amb el fill recent nascut als braços, renunciar-hi. No tindria més sentit que fos un dret dels dos i que tots els pares i mares haguessin d’informar a l’administració de quin repartiment opten fer? Ajudaria a normalitzar l’opció i, fins i tot, el diàleg a les famílies.

    Reply
  5. Estic totalment a favor que els pares participem i ens impliquem, com més milor, en la vida i criança dels fills des del començament (embaràs inclòs). Però això MAI hauria d’anar en detriment de la mare, i menys en aquest país amb les tristíssimes 16 setmanes de baixa per maternitat (escandalós…).
    A vegades sembla que oblidem que som mamífers. No sóc biòleg ni zoòleg, però em sembla que no hi ha cap animal mamífer en el que, en els primers mesos de vida de la cria, els mascles tinguin un paper al mateix nivell (no diguem ja preponderant) que les femelles.
    Reivindicar la igualtat durant els primers mesos de criança no em sembla lògic ni natural. Reivindicar augmentar el permís de paternitat em sembla lògic i natural, però crec que abans que tot això cal reivindicar, reclamar i exigir augmentar aquestes miserables 16 setmanes per a les mares.
    Primer va això, tota la resta és important, però va després.

    Reply
  6. Com diuen altres comentaris, allargar la baixa de paternitat, sense dubte seria marevellos, pero no a costa de la mare, ho trobo una dolentissima solució. La lactancia materna com han dit no es nomes donar llet…valga’m Déu! Separar el nado de la mare ja sabem que té repercussions emocionals i cerebrals. Hem de lluitar per estar mes amb els nostres fills, estar en familia, i allargar les baixes d’ambdós pares.

    Reply
  7. Bona reflexió i sembla que esteu contents amb l’experiència, felicitats. No crec però que sigui aplicable a la majoria de famílies. Haver-se de repartir les ridícules 16 setmanes ho trobo de traca i mocador. El que hem de reclamar és horaris més racionals i flexibles, unes baixes de maternitat i paternitat dignes que ens permetin tenir cura dels nostres nens i no haver-los de deixar a les llars d’infants. En la línia dels altres comentaris.
    També aprofito per comentar que fins que no t’hi trobes no saps realment com està la situació, no pots imaginar què significa portar una criatura de 4 mesos a la llar d’infants… hem de tenir més consciència social del valor dels nostres nens, són el nostre futur. Més inversió en educació i en la família, necessitem un canvi de model social pq tot va lligat: feina, escola, família, cultura, horaris, …
    Felicitats per la nova criatura!

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: