Serà nen o serà nena?

Serà nen o serà nena?

Vadepares nen o nena
Molta gent s’imagina quants fills vol tenir i de quin sexe. Un nen i dues nenes, tres nenes i dos nens, només un nen, tres nenes i cinc nens o només una nena… Però al final serà Sor Cigonya de Paris qui acabarà decidint.

I és que pensant en si nens o nenes, em preguntava si fa alguna diferència tenir un fill d’un sexe o d’un altre. Ens entendrà millor? És més fàcil un o l’altre? Ens estimarà més? Ens donarà més mals de cap? Ens farà riure més? Ens ajudarà en el dia a dia? Ens abandonarà quan siguem vells?

El primer fill és una novetat! Potser preferies un nen o una nena però surti el que surti flipes igual (suposo). Però si en vols dos, tres o quatre, quina importància té de quin sexe siguin i sobretot, què passa si no en ve cap del sexe que un dels pares volia? M’imagino, i escric això per contrastar-ho amb l’audiència, que el pare pot voler tenir un nen i una nena, però que si venen dos nens estarà encantat igual. Però i a la mare, si volia un nen i una nena i venen dos nens, li quedarà sempre una cosa dins de voler saber què és tenir una filla? seguirà tenint-ne més fins que vingui o no passa res?
I al revés, un pare amb només nenes, fins a quin punt li hagués agradat tenir un nen?

Sembla allò del qui som, d’on venim i on anem però quan algú et pregunta si prefereixes un nen o una nena, i dius que t’és igual, realment és així? Algú té molt clar que en prefereix més un que l’altre? Per què?

 

Foto CC: Rahego 

Articles relacionats:

5 Comments

  1. En els dos casos he volgut nenes. Així ha estat. Encara que segur que si hagués arribat un nen hagués flipat igual.

    Reply
  2. M’agrada molt el vostre blog. No sé com vaig arribar, donat que els meus 2 fills ja no tenen les edats dels vostres, són adolescents ja. El que si us puc dir és que totes les històries es repeteixen, per molt diferents que siguem els pares, les vivències són molt similars, els sentiments, les pors o dubtes, desitjar un sexe o un altre. A mi m’era igual, nen o nena, però si que és cert que contaminat per la il·lusió de la meva dona, em feia més gràcia nen. Ni ara ja a aquestes alçades sé exactament perquè. El fet és que vàrem tenir dos nens, molt seguits. I la veritat és que mai vàrem trobat a faltar cap nena ni tan sols hi hem pensat. Però mirat amb la perspectiva que dona l’experiència… us puc assegurar que tant és, que siguin nens, nenes o fistros de la pradera, quan us arribin a l’adolescència us adonareu que tant uns com altres són insuportables. I no us penseu ni per un moment que és un tòpic més. No caieu en el parany de pensar, mira, un altre tòpic, el de l’adolescència, com aquells tòpics que us he llegit en aquest mateix blog que són reals com la vida mateixa, però que no s’han d’ignorar… com aquell que algú va dir del “aiii, gaudiu ara, que tot passa molt ràpid!”. Tan és que els prepareu a ells, que us prepareu vosaltres… l’adolescència arriba de cop, d’un diumenge a un dilluns, inclús acotant-ho una mica, de les 15 a les 19 hores, plof, en aquell impàs… bingo! És igual, les nenes, els nens, flipar amb uns, amb les altres, quan us facin 16 anys, entendreu l’autèntic sentit de la paraula flipar! Això si, si teniu la sang freda i la ment en ohmmm, us ho passareu d’allò més bé amb les seves reaccions surrealistes i les seves incongruències i sortides.

    Reply
    • Moltes gràcies Josep, tot i que l’adolescència ens queda una mica enllà, com bé dius tot passa tant de pressa que hi serem en un tres i no res!!

      Reply
  3. Mmmmmmmm saps que encara no se què voler? Es greu doctor?

    Reply
  4. Doncs jo només volia un fill….seré extraterrestre? O és pel fet que sóc dona….

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: