La Berta i la col·lecció Educació Emocional

La Berta i la col·lecció Educació Emocional
Tres títols de la Col·lecció Educació Empàtica

Tres títols de la Col·lecció Educació Empàtica.

Abans de l’estiu, uns reis endarrerits ens van fer arribar tres volums de la col·lecció Educació Emocional de la Júlia Prunés Massaguer:

Són uns llibres poc convencionals, i per això hem trigat una micona a tenir-ne una opinió formada… tot i que ja veureu que, de fet, no en tenim una, sinó dues.

Deia que són uns llibres poc convencionals. I així és. Són llibres i són contes. Són un recurs per als pares i són contes. Són una fonts d’idees i són contes. Un material per a reflexionar i són contes. Són una bona excusa per a educar en valors i en les emocions darrere (o davant!) els valors… o al revés… i són contes.

Us deia que tenim dues opinions, i així és.

Un dia que la Laura — una amiga que és educadora — era per casa, els va veure i va quedar-ne totalment enamorada. Així és: com a material educador són estupends. Els volums, de 28 pàgines, contenent un munt — sí, de veritat, un munt o dos munts — d’informació sobre emocions de la canalla… i dels no tan canalles. Algunes coses les tenim molt per la mà. Força d’altres te n’adones quan vas llegint i vas fent que sí amb el cap. A títol personal diré que m’ajuden a trobar diversos punts de vista sobre una mateixa qüestió, a comprendre-la millor, a tenir (i perdoneu si em repeteixi) més recursos per a posar-la sobre la taula, obrir-la, desplegar-la, abordar-la, parlar-la, tractar-la.

Ara bé, com a contes, crec que no hem arribat a connectar-hi. Potser és perquè la Muriel és encara molt petita (!?) per a aquest tipus de conte (té quatre anys), però no li arriben. I als pares ens costa també “baixar-los” al “seu nivell” (el Jofre té 19 mesos i viu en una altra galàxia encara). Crec que ens hi hem esforçat i crec que la qüestió és que són massa densos. S’hi vol dir moltes coses. Potser massa coses. I això fa el relat poc fluid per a un conte. És probable que funcionin millor amb canalla més gran. Ja pot ser. Però a casa, de moment, funcionen millor els indis que van caçar la lluna o la balena varada després de la tempesta.

Em pregunto si el llibre no guanyaria com a conte per a adults. És a dir, a més de com a llibre de recursos, fer-lo païdor en forma de conte… però per a adults, com a conte per a pares.

Potser ja és així i no ens n’hem adonat!

Sigui com sigui, sempre els tenim a mà. Com a conte. Com a recurs. S’hi aprèn molt i, qui escriu aquestes línies, està molt agraït a aquells reis tardans que, abans de l’estiu, ens van fer arribar aquests tres volums de la col·lecció Educació Emocional de la Júlia Prunés Massaguer.

Articles relacionats:

2 Comments

  1. Gràcies, Ismael, per dedicar un raconet del vostre “Va de pares” a la Berta, la meva filla de paper i als nostres contes.
    La col·lecció de contes de la Berta està pensada per a nens i nenes entre 6 i 10 anys. És normal que la vostra filla no hi acabi de connectar, per fer-ho s’hi hauria de sentir identificada i això és difícil, la Berta és una nena d’uns 8-9 anys i viu situacions pròpies d’aquestes edats.

    Tot i això, m’he trobat que hi ha mestres de P4 i P5 que han treballat l’empatia amb les ulleres de visió empàtica i que se les emporten al pati (n’han fet una reproducció i tot)… els nens i les nenes les utilitzen quan tenen algun conflicte gairebé sense que la mestra hi hagi d’intervenir. Potser, de tots, aquest és el conte que poden entendre una miqueta més amb 4 anyets. Es tracta d’un tema maduratiu, de 3 a 5 anyets, amb ajuda, van identificant les emocions bàsiques i alguna més i tot just comencen a vincular-se amb els companys i companyes de classe, és difícil entendre què és l’empatia, tot i que l’experimenten des de ben petits.

    Fa uns 5 anys que volto per escoles explicant els contes de la Berta, principalment a cursos de 1r fins a 4t de primària, m’hi acompanyen els personatges fets de drap, i aquestes sessions es converteixen en un diàleg amb els alumnes sobre emocions, conflictes, empatia, comunicació… És una passada tot el que tenen per dir… quedaríeu parats de tot el que saben, senten i experimenten, i també de com ens veuen als adults, n’hi ha que són força crítics.

    És clar que també hi ha missatges per als pares, mares i adults en general… tots i totes tenim molt per aprendre i junts té molt més sentit ;) per això són contes pensats per llegir i comentar en família o a classe amb la mestra o el mestre. A l’última plana hi ha alguns recursos per ajudar-los.

    El primer conte que vaig escriure: “Tu sí que m’estimes, Berta!” va sorgir amb l’objectiu de treballar la comunicació afectiva entre p/mares i fills i sobre la mediació de conflictes en diferents tallers d’Educació Emocional que ofereixo. Ara, la col·lecció ja té 4 títols diferents, publicats per l’Editorial Omniabooks, després que més d’un i d’una insistís en que havia de publicar-los… Tots ells estàn pensats per treballar, reflexionar, dialogar… sobre empatia, emocions, escolta activa, comunicació, conflictes… I ja tenim títol i temàtica pel 5è, l’autoestima.

    Et dono la raó amb això que són contes poc convencionals… potser és l’única col·lecció del món editorial (o de les poques, jo no n’he vist cap altra d’igual) en que, tot i sortir-hi els mateixos personatges, cada conte té un il·lustrador diferent… aquesta és la nostra manera de transmetre quelcom important… i és que, la realitat depèn dels ulls que la miren i, en el nostre cas, de les mans que la il·lustren.

    Moltes gràcies, de nou, per dedicar-li unes paraules a la meva Bertona… i per donar-me l’oportunitat d’explicar-me en un “no-breu” (ho admeto) comentari ;)

    Júlia Prunés

    Reply
    • Gràcies per acceptar la invitació a dir-hi la teva i, sobretot, per la informació complementària que de ben segur millora l’apunt inicial (potser hauríem de començar a plantejar-nos el format entrevista per segona quins temes ;) )

      i.

      Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: