Els regals efímers de reis

Els regals efímers de reis
Castell de cartes gegant

Giant House of Cards, cortesia de Tjflex2
.

A casa som de conviccions fortes, persones de principis. Ja sabeu, allò de “jo mai mai no” o de “jo sempre sempre sí”. I un d’aquests principis és el de no llençar els diners; que es valori el que costa una cosa, però no només l’esforç per aconseguir-la, sinó també els recursos que s’hi han d’esmerçar. I aquí s’hi afegeix allò de la crítica al consumisme, al “ho vull i ho vull ara i ho vull perquè ho vull”. I l’impacte al medi ambient de tot plegat. Dit així aquí, d’aquesta manera, sembla que soni a broma, però no, ho duem força empeltat sota la pell.

En aquest sentit, em molesten prou aquests petits regals que hom sap inservibles, que són de consum efímer, que moriran arraconats i oblidats en un racó de casa en quant… entri per la porta un altre regal efímer. I així anar fent pila. Malmetent molt i educant menys.

Un d’aquests regals va entrar a la carta d’aquests passats Reis. Un micròfon per a cantar. Així que els reis van sortir a la cerca i captura del micròfon. No els n’agradava cap. I el problema, crec, era que ho consideraven un regal efímer, dels que tan poc ens agraden a casa. Dels que saps que el primer día oh, sí, sí, i el segon dia oh, sí, sí, i… i no, no hi haurà ni tercer, ni quart, ni cinquè dia. I quedarà allà, mort de fàstic, fins que el col·lapse de galindaines per tot arreu ens obliguin a donar-lo a algú o, en el pitjor dels casos, llençar-lo.

Però ah, el micròfon apareixia a totes les cartes, i era la resposta recorrent sempre que es preguntava “i què, ja has fet la carta als Reis? i què els has demanat?” amb la inevitable resposta de “el micròfon per cantar”.

Així que els Reis van claudicar.

I va arribar el matí de reis.

El micròfon, és clar, va arrasar.

Però a un li queda, fins i tot en aquell moment, la sensació de malbaratament. Un pèl agra, donat el moment d’eufòria gens continguda.

I llavors va passar la Màgia. Així, en majúscules.

— Seieu, seieu, que vaig a cantar. Seieu i escolteu-me. SSSSSSSSSSSSST!!!! Que canto!!

I va cantar. Quatre anys de nena palplantats davant d’un micro, amb un ritme infame de discoteca, cantant L’Abecedari de la Dàmaris Gelabert. A un ritme que imitava Can’t Get You Out Of My Head de la Kylie Minogue, se li va superposar una innocent cançó infantil, cantada amb encara molta més innocència, però amb la convicció que només pot donar aquesta innocència. Davant els pares — i el germà petit que s’ho mirava amb ulls desorbitats.

Se’m neguen els ulls mentre escric aquestes línies.

Dieu-me panoli.

Però ara sé perquè alguns pares ho fan.

No ho justifico.

Però ara sé perquè alguns pares ho fem. Ni que sigui de tant en tant.

Articles relacionats:

7 Comments

  1. Com sou els pares, eh? Us cau la baba per qualsevol cosa que facin els vostres fills. Però a mi segur que no em passarà, a mi segur que no…

    Reply
    • No, segur que no :D

      Reply
  2. No sé si jo ja he perdut aquesta guerra però de batalles n’he perdut moltes.

    Reply
  3. Això ho has d’enregistrar.

    Quan d’aquí a uns 10-11 anyets t’expressi el seu odi a tu i al que representen les teves fortes conviccions i els teus principis (contraris a la moda, el consumisme i les coses més “fashion”). Quan aquesta repulsió et regiri per dins. Quan et comencis a preguntar allò de “què hem fet malament?”. Quan enyoris aquells moments “del micro de cantar”.Quan et flagel.lis pensant que aquests moments s’han acabat………..la màgia arribarà.

    I ho farà una tarda quan ella estigui tancada a la seva habitació aïllada amb la seva WiFi. La faràs venir rondinant davant la tele, agafaràs l’andròmina amb que ho hauràs enregistrat (esperem que encara funcioni), li donaràs al play i……es farà la màgia.

    Li capgiraràs la percepció dels records de la seva infantesa, doncs se n’adonarà que estaves més per ella del que guarda en la seva memòria. Reviureu junts aquells moments, riureu i plorareu junts (i riureu moooolt). Valorareu el camí recorregut junts. I l’adolescència tindrà un aroma i una dolçor com mai havies sentit.

    I a l’endemà, quan torni la normalitat i et deixi amb la paraula a la boca per anar a magrejar-se amb la seva nova parella, et tornaràs a posar l’enregistrament i el continuaràs flagel·lant.

    Això, Que millor que aprofitis i ho enregistris. I gaudeix del moment, que allò que és bo, mai és etern.

    Reply
    • Saps que tenim una secció de pares convidats, oi, Jaume? ];)

      Reply
  4. Potser que m’hi posi i escrigui sobre les penúries i alegries dels pares d’adolescents…… #propòsitsd’anynou

    Reply
    • Pares d’adolescents, aquí tenim un buit.

      Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: