Converses sobre política amb el meu fill de 3 anys (i mig)

Converses sobre política amb el meu fill de 3 anys (i mig)
miquelesquerra
– Va, Miquel, dóna’m el peu que t’ajudo amb el mitjó.
– Quin peu?
– Aquest, l’esquerre.
– Aquest peu és d’Esquerra?
———
– On és el pare, mare?
– A l’Ajuntament.
– Fent què?
– Una reunió.
– Una altra?
———
– Qui ha guanyat, pare?
– Nosaltres.
– I l’Albiol?
– Ha perdut.
– Un altre cop? I ara què farà?
———
– Miquel, m’acompanyes?
– A on?
– A una paradeta a repartir propaganda.
– I globus, no?
———
– Pare, nosaltres som catalans?
– Sí.
– Per què?
– Perquè vivim a Catalunya.
– Pare, vivim a Badalona.
———
– Per aquí sota hi passa el metro?
– No, Miquel, encara no.
– Quan hi passarà?
– Encara falta temps, Miqui.
– Demà?
———
– Miquel, aviat hi tornarà a haver eleccions.
– Anirem a una manifestació?
– Sí, segurament. Per què?
– Em podré posar la meva estelada com una capa?
———
– Mira, avui podem llegir el Fanalet d’en Tasi, el llibre que la Dolors va escriure, recordes?
– Sí, la Dolors a l’Ajuntament escriu contes?
– …
———
– Papa, què has decidit avui a l’Ajuntament?
– Res, Miq, avui no he decidit res.
– No t’han deixat?
———
DISCLAIMER (aclariment): Des del 13 de juny d’aquest any sóc primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Badalona per ERC, intens parèntesi de la meva carrera professional de periodista. Aquest apunt acaba amb un ‘continuarà’…

Articles relacionats:

1 Comment

  1. Jo també estic sorprès que Badalona formi part de Catalunya

    Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: