Converses de llar d’infants

llar d'infants - vadepares
Porto tres setmanes amb la feixuga tasca d’intentar triar la millor llar d’infants per al nostre fill. Una de les primeres coses que havies sentit a dir però que pensaves que no anava per tu, és la dificultat d’entrar a un centre municipal (parlo ara de la ciutat de Barcelona). Sobretot si hi vas a mig curs i encara més difícil si vens de l’estranger i comences l’escolarització aquí als 2 anys, quan els grups ja estan creats, i quasi no hi ha places lliures per aquesta franja d’edat. Toca explorar les privades i anar indagant entre fòrums d’internet, coneguts i familiars i visites in situ per trobar la que per tu, sota els teus criteris, és la més adequada.

Centrats en el barri de l’esquerra de l’eixample, potser n’hi ha unes 12 o 15 de les quals, per comentaris o recomanacions n’hem escollit unes 8 per fer una exploració més a fons.
Primer de tot sobta que no et donen gaire informació si no hi vas a fer la visita. Per tant, fer una classificació per preus sense haver-les vist totes, és impossible. Sembla que el preu és un element que cal dir en persona, de tu a tu, mirant-te els ulls i ensenyant-te una llista d’activitats i fotografies. Deuen suposar que per telèfon seria “massa fred” i si els pares treballem i volem saber certa informació abans de decidir si ens interessa el centre i fer la visita o no, això no és tant transcendental…

La part de la visita i les instal·lacions és bastant similar a totes… algunes més noves, d’altres no tant, un pati més gran que d’altres, sales polivalents o no, TOTES amb cuina pròpia “per fer-nos el propi menjar i poder atendre les intoleràncies de cadascú”, i els lavabos i canviadors, que sempre t’hi fan passar perquè els vegis.

El tema de l’anglès és més controvertit. Per alguns centres, primer prefereixen assentar el català, i les altres ja les aprendran més endavant que ara no cal. Saben que hi ha corrents que defensen introduir altres llengües des de ben petits però ells prefereixen reforçar l’aprenentatge del català. D’altres, ho valoren tant, tant i tant, que t’ho fan pagar a part. I he descobert que hi ha acadèmies d’anglès especialitzades en oferir aquest servei a llars d’infants, pagant a part clar. I n’hi ha d’altres que tenen educadores que a part d’una estona al dia o a la setmana, també introdueixen l’anglès en situacions quotidianes de manera més espontània.
La psicomotricitat i la música també es tracta de diferent manera; algunes llars d’infants ho inclouen dins del seu programa i d’altres ho tenen com elements esporàdics de 20 minuts a la setmana o, com en el cas de l’anglès, toca pagar una quota trimestral en concepte “d’especialistes”.
També em va cridar l’atenció que en algun lloc fessin èmfasi en el fet que mitja hora a la setmana venia una psicopedagoga per fer un seguiment, i per l’entusiasme que ho deien, deuen pensar que 30 minuts per tot el centre està molt bé. Sort que mai dic que jo soc mestre i psicopedagog en aquestes visites, sinó potser condicionaria una mica les seves explicacions. Però és que quan preguntes pel projecte educatiu i les activitats que fan durant el dia i et diuen que ells pensen que els nens aprenen jugant, que el joc és molt important i que el què cal és que juguin, grinyola una mica. I tant què és important el joc, tant de bo no paréssim de jugar mai. Però, feu alguna cosa més?
N’hi ha d’altres, en canvi, que es saben el projecte, els objectius, les competències i habilitats de memòria i són capaces d’anar-te relacionant les diferents activitats i materials que tenen a l’aula amb el què pretenen treballar, desenvolupar o estimular. Realment enfocaments molt diferents.

Al final, el rang de preus és bastant similar, i si bé una té el preu base més baix, si t’obliguen a comprar uniforme i pagar extra per una hora més a la tarda, si fa o no fa acaben rondant al voltant dels 450€ mensuals (de 9 a 17 dinar i berenar inclòs).

En fi, tota aquesta parrafada només per avisar als que no ho saben, que torbar llar d’infants no és una tasca fàcil i que al final hi entren moltes consideracions en joc (preu, distància, feelings, espais, etc.) i fins i tot el bon o mal humor de la directora el dia que fa la visita pot acabar sent comentari a favor o en contra en els fòrums Socpetit o Enfemenino. I aprofito per preguntar si algú té referències d’escoles bressol de l’esquerra de l’eixample (des d’Entença fins Pau Claris i de Gran Via a Diagonal aprox.) les podeu deixar als comentaris o per privat a hola@vadepares.cat. Moltes gràcies :)

Per cert l’aventura no acaba aquí… al cap d’uns mesos o com a molt un parell d’anys, toca fer el mateix procés amb els escoles. En Rubèn ja ho explicava: http://vadepares.cat/2014/02/06/the-happiest-days-of-our-lives/lang/ca/

Foto d’Andreas Petersell

Articles relacionats:

4 Comments

  1. Jo no puc entendre el perquè del secretisme dels preus. I és que no són només les escoles, som també nosaltres mateixos. A fòrums com SocPetit quan surt el tema dels preus tot és: T’envio un privat! Eing? I els que no hem començat el fil però també estem llegint?!

    Reply
  2. M’ha fet gràcia l’article perquè nosaltres ens vam trobar en aquesta situació l’any passat, també a l’esquerra de l’eixample. Jo vaig ser més pràctica, la volia prop de casa i ens van quedar 5 opcions. La més barata eren 350 euros i la més cara 500, les altres tres entorn els 400. Suposo que el secretisme és perquè aquests preus no inclouen el mateix (ampliació horari, anglès, piscina, etc.) i es volen assegurar que et queda ben clar perquè la seva escola és millor que les altres i en persona deu ser més fàcil. De tota manera, les sensacions que t’endús de la visita és el més important. També vaig preguntar als amics del barri per tenir referències. Finalment, ens vam decidir per l’escola bressol de l’Ipse i estem molt contents. Té l’inconvenient del xandall-uniforme però els nens estan molt ben atesos, les professores són molt carinyoses i les instal•lacions estan molt bé.
    Òbviament vam intentar entrar a l’escola bressol pública, a la EBM Londres, tothom en parla molt bé, però ens vam quedar fora, hi havia el doble de famílies que places. Però aquest és un altre tema…

    Reply
  3. Ep, el nostre fill té 4 anys. VAm poder prescindir de l’escola bressol fins ben entrats els dos anys, que dos dies a la setmana anava a un espai familiar (on jo sovint em quedava ben bé fins a mig matí de bé que s’hi estava). També sóc mestra. I gràcies al meu fill i als seus companys… confirmo que el més important és que juguin. Tenir elelments bonics i poc “tancats” per a provar situacions. Sense estimulació musical concreta, sense sala de psicomotricitat, sense activitats lúdiques dirigides a descobrir els llums i colors i dibuixos tancats per pintar a dins ni jocs en anglès… TOTS, pinten, parlen català perfecte, han comenát a fer frases i a utilitzar el castellà sense adonar-se’n, xapurregen vocabulari en anglès, disfruten pintant i van fent les mateixes fases de traç (línies, cercles, inicis de cases i persones, pinten espais amplis i/o tancats, tenen psicomotricitat fina, un equilibri de fonambulista i una seguretat en ells mateixos i en el què poden fer impressionants… i sobretot… ningú diria que no han passat per una llar d’infants amb projectes varis.

    Reply
    • Moltes gràcies pel teu testimoni Laia :)

      Reply

Deixa un comentari

%d bloggers like this: