La feina que t’enduus a casa

La feina que t’enduus a casa

Quan parlem de conciliació familiar, normalment en parlem en termes estrictament quantitatius. És a dir, en quantitat de temps que hom està amb la família comparat amb la quantitat de temps que hom no hi està. Si ets a la feina 12h i en dorms 8, només pots estar amb la família com a màxim 4h. Els càlculs es fan ràpidament. Tanmateix, sovint oblidem els termes qualitatius. Quan ets amb la família, hi ets-ets, o només hi ets de cos present — mentre que el cap és lluny, en una altra banda i fent una altra tasca? De fet, voldria anar una mica més enllà. Crec que ens aboquem a la paradoxa de, quant més ens esforcem en tenir més quantitat de temps per estar amb la família, més ens allunyem de tenir-lo de qualitat. Cap aquí ens hi empeny tot plegat. A aquestes alçades és obvi que moltes de les feines que fem seran substituïdes per robots. De les poques feines que queden que són estrictament manuals, pràcticament totes passaran a millor vida a mans dels robots. I aviat també moltes de les que són mentals: si la revolució industrial va consistir en substituir treball manual per màquines, la revolució digital consisteix (entre d’altres coses) en substituir treball mental per ordinadors (és a dir, màquines). Què ens queda fora d’això? El treball (de moment) massa complex per a ser executat per ordinadors. Quin és aquest treball complex? Aquell que roman, exclusivament, al nostre cervell. I del qual no en surt. Mai. El desavantatge del treball manual és que s’extingirà. El seu avantatge és — o era — que...