Deu ser fins una certa edat

Deu ser fins una certa edat

Deixaré les claus de casa
allà com faig sempre sempre:
a la taula de la cuina,
sobre el llibre
que tants cops he renovat.

Em miraré al mirall,
com no faig mai:
s’ha de donar temps al temps,
al reüll a clivellar-se,
a uns cabells a fer-se’m blancs
(s’hi tornen o hi neixen?)

Així, distret, em sorprendrà
l’arribada de la Muriel:
arrauxada
de crits
i salts
i esglais
i amuntegada de paraules
cada dia un any més gran.

Diuen que els fills rejoveneixen
però deu ser fins una certa edat.

Articles relacionats:

Deixa un comentari

%d bloggers like this: