Deu ser fins una certa edat

Deu ser fins una certa edat

Deixaré les claus de casa allà com faig sempre sempre: a la taula de la cuina, sobre el llibre que tants cops he renovat. Em miraré al mirall, com no faig mai: s’ha de donar temps al temps, al reüll a clivellar-se, a uns cabells a fer-se’m blancs (s’hi tornen o hi neixen?) Així, distret, em sorprendrà l’arribada de la Muriel: arrauxada de crits i salts i esglais i amuntegada de paraules cada dia un any més gran. Diuen que els fills rejoveneixen però deu ser fins una certa...
Bon dia, són les 6! O les 8, o les 5, o les 7…

Bon dia, són les 6! O les 8, o les 5, o les 7…

Per sort, portem uns mesos que pràcticament el nostre fill (2 anys) ja dorm tota la nit… Hi ha hagut diferents períodes d’adaptació i entre el jetlag d’aquí i d’allà i acostumar-se a noves rutines, no sempre ha estat fàcil. Però ara més o menys ja es comença a estabilitzar l’horari nocturn. A partir de les 19:00 (alguns dies abans) comença a dir que vol dormir, i entre una cosa i l’altre a les 20:00 ja s’ha adormit, i molts dies sense haver-se de quedar allà*. El què no saps mai és quan es despertarà, i això té implicacions en la logística familiar del dia a dia. Tu et poses el despertador a les 7 però potser ell es desperta a les 6 i ja et reclama. En aquell moment hi ha dues possibilitats, que estigui estirat al seu llit i simplement s’hagi despertat per fred, malsons, etc. i et vulgui veure. Si el vas a saludar i li dones una mica de llet, quasi sempre es torna a dormir. Però si ja està dret agafat als barrots i intentant aixecar una cama per sobre la barana, ja no hi ha res ha fer. Sigui l’hora que sigui, fins i tot fosc i negre, ell ha decidit que ja és de dia i “vol jugar”. Llavors és quan un dels dos es lleva amb ell i comencen les activitats conjuntes fins a l’hora d’anar a la llar d’infants. Un dia que vas a dormir tard, que estàs extremament cansat o simplement un diumenge d’hivern, ja no tens l’opció de dir “demà em poso el despertador mitja hora més tard...