Pobre de tu que neixis després del mes de maig!

Pobre de tu que neixis després del mes de maig!

En els últims anys han augmentat les queixes per la manca de places en llars d’infants municipals a la ciutat de Barcelona, però fins ara poc s’havia alçat la veu sobre el procés de preinscripció. Com que sovint primer hi ha la preinscripció a escoles de primària, el què passa a les llars d’infants queda una mica més en segon pla, o no és trending topic. I se’t queda la cara de pasta de moniato quan et confirmen que sí, que per preinscriure un nen o nena a la llar d’infants municipal cal que hagi nascut abans de que acabi el procés de pre-inscripció. Per exemple, quest any 2016 la pre-inscripció va del 2 al 13 20 de maig. Vol dir que tots els nens i nenes que neixin després del 20 de maig de 2016 “no tenen dret a ser escolaritzats” a l’octubre, novembre, desembre… en un centre municipal. O sigui, que tots els nens i nenes que neixen durant la segona part de l’any, no podran optar a una plaça fins al curs 2017-2018, és a dir, quasi un any després d’haver nascut. Així que en funció del mes que neixes – i sent molt genèric podríem dir que 6 mesos afectaria a la meitat dels nens i nenes que neixen cada any – tens més o menys oportunitats. Quan encara no tens fills, comences a planificar quan t’agradaria que el nen nasqués, combinant mil i un factors: quan cauen les vacances, si serà hivern o estiu, si les obres del pis, etc. I llavors descobreixes que no acabes de poder controlar quan quedareu embarassats i per...
Tres reflexions després de tres nits a l’hospital

Tres reflexions després de tres nits a l’hospital

La Setmana Santa la vam acabar a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, és a dir, a Can Ruti. La notícia no és aquesta — “res greu” que no es pugui curar a curt i mitjà termini — sinó alguns pensaments que van ser possibles gràcies al piló d’hores per observar i pensar que tenen tres dies amb les seves tres nits. El primer pensament és d’agraïment. De doble agraïment, de fet. Un primer agraïment per la professionalitat d’uns equips que van funcionar com un rellotge, que van demostrar ser uns molt bons professionals. El segon agraïment per uns equips que ens van tractar sempre amb amabilitat, que van demostrar ser, a més d’uns molt bons professionals, unes molt bones persones. Només dues dades per a contextualitzar. La mitjana de persones que hi havia a urgències la tarda que vam anar a veure què passava amb aquella febre que no marxava va ser de 140-150. No em puc imaginar què deu suposar gestionar això amb professionalitat i, sobretot, amb amabilitat. La segona dada és que vam anar a urgències pediàtriques, per després passar a la planta de pediatria: tot ple de nens molts d’ells menors de cinc, quatre, tres anys. No em puc imaginar què deu suposar gestionar aquest tipus de pacient amb professionalitat (tot petit, tot es mou) i, sobretot, amb amabilitat. Professionals i persones de Can Ruti: moltíssimes gràcies. El segon pensament és per la sanitat pública. Ens van atendre, pel cap baix, equips de set àmbits: Urgències. Diagnosi per la imatge. Anàlisis mèdiques. Pediatria. Residents. Pneumologia. Pediatria del Centre d’Atenció Primària. Sí, ens van atendre tots...