Avui m’he emocionat jugant a cotxes!

Avui m’he emocionat jugant a cotxes!

He sortint amb molta pressa de la feina, com quasi cada dia, per arribar a l’hora a recollir al Luka a la llar d’infants. Després de dir adéu a les educadores, m’ha mirat i ha dit “Al parc? Si?” i sí, com cada tarda hem anat al parc de la plaça Letamendi. Allà, entre el carrer Aragó i el carrer València, sota unes palmeres que podrien ser un paradís però que són al bell mig del trànsit de Barcelona, hi ha un parc infantil, bastant net i cuidat. I allà podríem passar hores i hores jugant. De fet, és ell qui més juga però jo em vaig proposar fa temps acompanyar-lo també en el joc; resistir la temptació de treure el mòbil i deixar-lo a la butxaca amb el 3G desconnectat. Tant sols observant i acompanyant-lo. El què facin altres pares i mares no és motiu d’aquest escrit (si estan enganxats a la pantalla mentre el nen juga), però és que si us hi fixeu bé, el vostre fill o filla mentre juga us va mirant, us busca, us somriu, us saluda. Se sent protegit sabent que després que aquella nena que ha pujat el tobogan en direcció contraria i l’ha pessigat sense més ni més, et buscarà i tu el podràs abraçar. Així que per poder gaudir d’aquests moments, millor amb el mòbil apagat. I avui precisament, mentre jugava amb els cotxes que li ha deixat un altre nen (amb les meves presses jo m’he deixat el “kit” del parc a casa), hi ha hagut un moment que m’ha vingut a buscar, m’ha donat la mà i m’ha...