Els ànecs

Els ànecs

Ens llevem aviat: el Jofre ha agafat el relleu al gall del poble en això de despertar tothom al nou dia. Avui és festa grossa: el pla és anar a un petit azut del riu on s’hi apleguen els ànecs. L’avi el coneix bé i sap el punt exacte i l’hora precisa en què els ànecs s’hi atancen confiats. Ja tenim en dues bossetes, una per la Muriel i una pel Jofre, el pa que la iaia ha preparat per a donar-los per menjar. Ben a poc a poc, que no s’espantin. I així mirar-los, i parlar-los, i fer veure que ens espantem quan vénen, i riure nerviosos… i intentar arribar secs a casa. Sembla que mai sortim de casa. Esmorzar, vestir-se, preparar-ho tot, no deixar-se res. Agafo l’ordinador i la bici i enfilo cap a la biblioteca. Quan passo pel pont sobre el riu veig l’azut. Hi ha ben bé dues dotzenes d’ànecs. Sé que s’ho passaran...