abc

Cultura de parc, temps d’esbarjo on tots n’aprenem

Cultura de parc, temps d’esbarjo on tots n’aprenem

Les tardes al parc són moments importants per crear vincle amb el teu fill, alhora que a ell li serveixen per esbargir-se, córrer, escalar, socialitzar, jugar, embrutar-se, etc. I és precisament en aquests moments més seus (o compartits amb els seus amics) que jo aprofito per observar l’entorn. I escric aquest article el dia que mirant al meu voltant hi ha 15 mares i només un pare. Tot i que d’altres dies coincidim bastants pares també.

Podríem parlar de la cultura de parc, i suposo que cada parc té la seva sub-cultura. A part de les instal·lacions més o menys netes, més o menys cuidades, amb tirolina o sense, el parc el fan les persones que l’utilitzen i per tant en funció de les persones que s’hi agrupin, hi haurà una sub-cultura o una altra, però amb unes “normes” o comportaments més o menys comuns.

Per exemple al nostre parc, aquell que si mires amunt veus unes palmeres esplèndides però si mires al voltants veus el trànsit del carrer Aragó, com que ens coneixem bastant ja sabem què està permès. El teu fill pot agafar una bicicleta aparcada i donar una volta, posar-se a jugar amb una pilota que hi ha a un racó o agafar una pala i un cubell deixats al costat d’un cotxet. De la mateixa manera que quan ell arriba i deixa la seva bici mil·limètricament aparcada al costat de l’arbre, pot venir una nena i utilitzar-la. Però quan vas a un altre parc, no saps si els pares d’allà comparteixen aquest mateix codi, i si el teu fill el primer què fa a l’arribar és voler agafar una bici, una pilota o un cubell, el primer què fas tu és intentar identificar el pare del fill propietari per veure com reacciona, i es produeix una certa tensió per la incertesa.

També passa amb aquells nens més “entremaliats”, hi ha pares que ja saben com són els seus fills i miren cap a un altre costat quan peguen o li prenen alguna cosa a un altre i n’hi ha que es preocupen i demanen disculpes, etc. I per tant, quan vas a un altre parc i no coneixes a ningú, no saps com reaccionaran els altres pares en aquests situacions.

La cua dels gronxadors donaria per un altre post. Hi ha pares i mares que es fan el longuis mentre el fill es cola, d’altres que directament li diuen darrera de quin nen va, ni que no sigui l’últim de la cua, i d’altres nens i nenes que mentre els pares miren el mòbil es queden eternament a la cua perquè tothom se’ls hi cola.

Però el menjar seria el tema estrella; uns pares porten de tot i reparteixen i d’altres s’amaguen per no compartir i només donar al seu fill. Llavors veus nens que demanen galetes a pares que no comparteixen, mares i pares que donen coses a altres nens, que tu no li dones mai, i nens que directament van a agafar el què els hi sembla d’altres nens.

Per sort ens ho passem molt bé i passar tantes estones al parc és molt divertit, n’aprenem molt tots!

 

Foto: Flickr Creative Commons

 

Articles relacionats:

Deixa un comentari

%d bloggers like this: