L’atemptat de Barcelona per a una nena de sis anys (i un nen de tres i mig)

L’atemptat de Barcelona per a una nena de sis anys (i un nen de tres i mig)

Ahir va haver-hi un atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona, així com un de posterior a Cambrils. Els fets van succeir pels volts de les cinc, mentre la canalla era a dinar a casa els avis. De camí a buscar-los, tocades les set, vaig pensar que ho havia d’explicar a la Muriel, que aviat en farà sis, i al Jofre, que passa dels tres i mig. El principal motiu per explicar-los-ho, llavors, va ser més prosaic del que d’entrada podria semblar: sa mare i jo dúiem enganxats a la ràdio i Internet des de les cinc, i era altament probable que seguíssim fent-ho un cop la Muriel, el Jofre i jo arribéssim a casa. A més d’haver de competir per l’atenció que li donàvem als mitjans, també se n’adonarien —perquè ja se n’adonen de tot— que alguna cosa passava. Per tant, més enllà d’aprofitar l’esdeveniment per fer didàctica de la geopolítica global, del que es tractava era d’una qüestió pràctica: els pares estaran mig absents, els pares estaran estranys, val la pena que sapigueu perquè. Ni més… ni menys. En aquell moment —conduint cap a casa els avis— no tenia els recursos que després s’han anat compartint (vegeu més avall) així que vaig anar barrinant com ho faria. A casa, amb tranquil·litat, amb… nosécom. De tornada a casa sonava Catalunya Informació al cotxe. La Muriel va caçar algunes coses. Fa temps que a la Muriel no li cal obrir la boca per dir moltes coses. Per exemple, per dir no sé què està passant però sí sé que alguna cosa està passant. Així que vam haver d’improvisar al...