La il·lusió es cou a foc lent

La il·lusió es cou a foc lent

Quan jo era petit, de tió només n’hi havia un: el de casa. I havia de cuidar-lo i responsabilitzar-me’n si volia que cagués. Aquest era el tracte. Els reis només els veia, de lluny, a la cavalcada. I, com a màxim, tenia l’honor de dur-li la carta al patge en mà. Un dia i una hora determinats. La resta era misteri. I aquí estava la gràcia. Ara fem cagar tions a tothora i a cada cantonada, els paresnoels t’assetgen pel carrer i tenim més reis que l’Europa medieval. El comerç s’ho ha endut tot per davant en el seu afany de cridar l’atenció sobre sí mateix i sobre tot allò que té per oferir-nos. I fins aquí el discurs alternatiu habitual. El comerç. El consumisme. El capitalisme. I tot això. I “tot això” és cert, però no hi ha oferta sense demanda: “tot això” ha passat amb la connivència dels grans, que volem ser protagonistes de la festa, quan no és nostra, sinó de la canalla. I aquí és on volia fer el meu incís. Una de les emocions més intenses que he tingut mai (sí, mai) va ser la Cavalcada de Reis on la Muriel tenia poc més de dos anys. Com se sol dir, la primera en què se n’adonava de tot. La Muriel era tot ulls. Ni parpellejava. Els peixos, les fades, les marietes gegants. Les cintes, les fades, les papallones gegants. Els fanalets, les fades, els carros de carbó. Les fades. Les fades. Una fada se li va acostar i, picant-li l’ullet, li va pintar la cara amb un tros de carbó. Se’m neguen els...
Taller de Nadal a la Sagrada Família

Taller de Nadal a la Sagrada Família

Avui els Vadepares hem anat d’excursió. Hem estat convidats al taller de Nadal de la Sagrada Família pensat per nens de 4 a 10 anys. Hem desembarcat tres adults amb quatre nens de 6, 4 (x2) i 1,5 anys d’edat. El taller té dues parts ben diferenciades. A la primera, se’ns explica la façana del Naixement i l’interior de la basílica (sobretot els vitralls!!) amb una dinàmica molt interactiva amb la canalla. De les moltes maneres que deu haver-hi de fer això, ha estat un èxit absolut posar èmfasi en referents que dominen els petits: la tardor, el foc, el mar, el cel, els arbres, el bosc… En part Gaudí ens ho posava fàcil, per la seva constant inspiració en la naturalesa. I, tanmateix, essent la meva tercera visita al temple com adult, jo també m’he endut alguna cosa extra cap a casa. La segona part del taller és el taller en sí. Atès que som a les portes del Nadal, ja hi havia una corona d’Advent al creuer. Aquest ha estat el detonant del taller posterior: fer una corona d’advent. Hem tingut una corona de mostra, tot el material i l’ajut per fer-lo amb la canalla. A més, se’ns ha explicat el perquè de la corona, així com els motius naturals que, com ja hem dit, tan agradaven a Gaudí. L’activitat és més que recomanable, especialment amb nens de 6 a 10 anys. Al Jofre i el Luca (a punt de fer-ne 4) els ha agradat molt, però en general se li han fet llargues ambdues parts. En canvi, la Muriel (6 i poc) l’ha gaudit al 500%....
Adoctrinament o educació en valors?

Adoctrinament o educació en valors?

El diccionari no dóna una visió pejorativa del verb adoctrinar. Diu que és instruir algú en alguna cosa, fer entrar algú en certes doctrines o opinions, inculcar unes idees, unes creences. Potser perquè, en general, ens agrada pensar per nosaltres mateixos, que poc a poc li hem anat donant un sentit negatiu a adoctrinar, o a ser adoctrinats. I especialment quan ho fan als petits i joves, tan acríticament receptius a qualsevol idea, tan plàstics, tan mal·leables. Però, què és adoctrinar exactament? Se’m fa difícil pensar en una definició inequívoca. Moltes d’elles funcionen tant per l’adoctrinament, en negatiu, o per la formació en valors, en positiu. Quan a casa diem que hem de respectar qualsevol orientació sexual de la gent, pensem que eduquem en valors mentre que, segur, a una altra família d’això en diuen adoctrinar. Mira si deu ser difícil la distinció que el terme ni tan sols apareix en tot el famosíssim Diccionari de Política de Norberto Bobbio, Nicola Matteucci i Gianfranco Pasquino — tot i que sí ens defineix doctrinari com aquell que obeeix rígidament o servilment els principis d’una doctrina. És clar, això no ens serveix, perquè aquí el mal ja està fet i el que volem és identificar quan el mal s’està fent, no quan ja s’ha consumat. Així que no queda més opció que fer-se un mateix una prova del tornassol. Jo vaig servir la violació de dos aspectes a partir dels quals intento identificar, si no tots els casos, al menys sí els més flagrants: Violació de l’esfera privada: Considero que pot haver-hi adoctrinament quan les institucions de l’esfera pública entren en...