Minimalisme en família, és possible!

minimalisme en família vadepares

Si fa dos anys m’haguessin dit que avui estaria escrivint aquest article, no m’ho hagués cregut. Jo que tinc tendència a guardar coses “per si de cas”, que acumulava roba que vaig comprar fa quasi 20 anys i que soc més d’arreplegar que de llençar, pensar en minimalisme era a les antípodes.

Però un dia, amb dos nens per casa, comencem a tenir unes altres necessitats com a família, i una d’important és l’espai i la seva organització. “Potser hauríem de fer neteja de trastos”, “potser hauríem de buidar un armari”… són rumors i insinuacions que comencen a fer-se més freqüents a casa. I quan l’evidència i la necessitat ja són manifestes comencem a endreçar. Ara fer triar de roba i intentar reduir, ara endreçar unes estanteries de trastos, ara els calaixos de l’escriptori a fons, etc. i poc a poc anem fent forats, guanyant espai i ens anem organitzant.

Com deia, ho comencem a fer per necessitat, sense pensar en un objectiu final. Aquí encara no ens hem plantejat “volem tenir una casa el més minimalista possible”, i no és fins que parlem amb una amiga que ens parla de la Marie Kondo, i descobrim que hi ha gent experta, que s’hi dedica professionalment, i que posa per escrit en el llibre La Magia del orden tot això que estem experimentant des de fa uns mesos. És un llibre que té fans i crítics, però que a nosaltres ens va encaixar en un procés que ja havíem iniciat i ens va ajudar molt a posar ordre, sentit i estructura al procés. Ara ja sí, el nostre objectiu era acabar l’any 2017 amb la casa el més minimalista possible.

Si bé durant els mesos previs jo ja havia fet dues tandes de tria de roba, el fet de buidar TOTS els armaris, prendre consciencia de tot el què tenia i triar només allò que realment necessito o que vull tenir, em va portar a omplir 2 maletes més de roba per donar. I ara, enlloc de tenir un altell a l’armari amb caixes amb la roba d’estiu, tenim tota la roba de cadascú, de tot l’any, sempre a la vista, perquè en tenim menys i ens hi cap. Plegar els mitjons o roba interior segons el seu mètode no és imprescindible, però ho fem i ens agrada.

I així vam anar fent amb tot: la cuina, els despatx, la sala, els lavabos, etc. buidant tots els armaris, unificant tots els elements i triant els què necessitàvem i el que volíem. És un exercici impressionant, ja que comencen a sortir coses duplicades, triplicades i quintuplicades de sota les pedres, i en la majoria de casos que no necessitem.

Amb les joguines dels nens també ho hem fet, i ho hem fet conjuntament, triant quines es volien quedar i quines volien donar, fins a reduir les caixes a la meitat.

Un cop feta la selecció, toca organitzar. I com que hem donat o llençat moltes coses (però moltes), ens sobrava espai. Així que vam començar a desmuntar mobles, prestatges i trastos que ja no necessitàvem. Tenim més espai a la sala, a les habitacions i als lavabos. A la cuina pots obrir els armaris sense que caigui res, i hem aconseguit tenir el despatx net i endreçat que dóna ganes de seure-hi a treballar. Com? Assignant un lloc a cada cosa. D’aquesta manera, tot el què podria quedar escampat per casa tothom sap on va i és molt fàcil i ràpid posar-ho al seu lloc. Com que hem guanyat molt d’espai dins dels armaris, utilitzem caixes per guardar altres coses que abans estaven a la vista en estanteries, aconseguint una calma visual molt important (que Kondo també explica en més detall).

Aquest procés l’hem fet a consciencia durant 3 mesos, fent un sprint més intens durant 4 caps de setmana seguits que va ser l’activitat familiar.

Un cop fet això, vam canviar les portes dels balcons que donen a un carrer molt sorollós, per unes portes amb aïllant tèrmic i acústic que ens han aportat un alt nivell de confort a la sala, que sumat a la reducció de mobles i “decoració”, hem aconseguit un espai gran i agradable on jugar amb els nens.

I finalment, com que hem reduït bastant tots els mobles i trastos per tota la casa, ens hem animat a pintar el pis nosaltres mateixos (durant el nadal), ja que la part més pesada d’encintar, moure mobles i tapar objectes, era relativament petita.

Total, que donem per acabat aquest procés i estem encantats. Hem guanyat molt d’espai per a tots quatre, i sobretot un espai amb més calma i agradable. Que a més a més coincideix amb la cura i plantejament dels espais que també tenen a l’escola i a la llar d’infants.

Resumint:

  • Arribar a casa i trobar un espai clar, net, sense trastos, lluminós, etc. ens dóna una sensació agradable que encara ara ens sorprèn i comentem.
  • Tenim la roba que volem tenir, ni més ni menys. La tenim tota a la vista i ens facilita triar i valorar si ens cal comprar alguna altra peça o no.
  • Fer la neteja s’ha tornat molt més fàcil. No hi ha estanteries plenes de trastos ni llits plens de caixes a sota.
  • Hem canviat el xip, i ara ens ho pensem molt abans de portar una cosa nova a casa. Els nens també ho han anat interioritzant.
  • Poder treballar des de casa i tenir el despatx net i ordenat, s’agraeix molt.
  • En paral·lel a altres estils de vida saludable que ja practicàvem, aquest ens aporta molt a tots, els beneficis es noten de seguida i de forma continuada.
  • És un procés llarg i feixuc que s’ha de fer a consciencia i amb una limitació de temps acordada. Però el resultat val molt la pena.

No som experts però hem llegit i ho hem fet a consciència, així que si teniu dubtes, en voleu saber més, o també ho heu fet i voleu compartir la vostra experiència, estarem encantats de parlar-ne.

Si us interessa, podeu començar veient aquesta presentació de Kondo (42 minuts)

Articles relacionats:

Deixa un comentari

%d bloggers like this: