De qui és aquesta casa

Il·lustració amb molts tipus de cases

Il·lustració de Tom Gauld

Ho planifiques amb mesos d’antelació, perquè que tres parelles amb fills petits puguin quedar tranquil·lament (= sense canalla) per dinar és un repte logístic de primera magnitud.

Arribes de casa els avis, d’abandonar-hi temporalment la descendència i et trobes una casa que és la teva, on t’hi has anat emmotllant (tu a la casa, no al revés) poc a poc.

El dinar és fora, però hi ha la possibilitat que els cafès acabin essent a casa.

Així que penses si no hauries de deixar-la una mica aparent. Ben posada. No només neta, sinó endreçada. Agradable a la vista.

Potser no cal: som amics. Ja ens coneixem.

Però penses si al menys no hauries de desactivar el camp de mines que són els retoladors que han quedat mig perduts — els altres estan recollits, però sempre se’n mig-perd algun. O algun llibre trampa que ha quedat mig enterrat entre els coixins per a perforar la pelvis d’algú que distretament es posi a seure sense mirar. O la proliferació de dibuixos que han anat saturant totes les superficies de la casa, verticals i horitzontals. O estabilitzar el piló de “tuppers” amb jocs, joguines i galindaines diverses que pot caure en qualsevol moment i esclafar qui hagi gosat sincronitzar el seu pas amb l’esdeveniment de fallida gravitacional. O les deu ampolles de plàstic i set rotlles buits de paper de vàter que hi ha sobre la taula del menjador i que hem de guardar perquè hem de reciclar (és a dir, reutilitzar) enlloc de llençar.

M’ho miro tot, amb perspectiva (molta perspectiva, perquè l’horitzó és amplíssim) i no sé ni per on començar.

No és que la casa estigui bruta (bé, tampoc està per fer-hi experiments de bioenginyeria). No és que la casa estigui desendreçada (tot i que Descartes tindria un cobriment només en entrar). És que està diferent.

Al final s’imposa la realitat.

Quan entrin, si venim a fer el cafè a casa, tot obrint la porta, diré: “Què, es nota que tenim dos fills, eh?” I, si per aquelles coses, se’ns havia acabat el tema de conversa, ja en tornarem a tenir un. Que pot durar hores.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: