Els 100 metres son

Els 100 metres son

Avui donem la benvinguda a l’Adrià Pujol, antropòleg i escriptor. El món masculí és competitiu. El femení també. I el gremi de carnissers, el de la dansa contemporània i el dels cristal•lògrafs, tots els entorns són competitius. Això no vol dir, però, que aquests siguin uns mons amb límits clars, ni que la competència hi sigui deslleial o cruenta. Hi ha de tot. I jo tinc un peu al gremi literari i un altre peu a la universitat, dos galliners que sense cap mena de dubte són competitius. Per baixa que sigui la intensitat, entre homes hi ha una competitivitat latent, quan n’ajuntes uns quants. Es competeix en enginy, en físic, en saviesa o en el que sigui, i un sempre pot optar per callar i observar, si aquell dia està cansat o li fa mandra, però restar tothora a l’ombra no és una bona solució, perquè tard o d’hora ens deprimirem. I als grups d’homes també hi ha fraternitat. Per fortuna el masclealfisme, almenys als grups d’homes que jo freqüento, ha anat a la baixa o ha desaparegut, però és que jo no parlo d’una competitivitat del tipus goril•lesc. Més aviat parlo d’estar a l’alçada dels negociats que es donen en cada moment al si d’un grup d’homes. Negociats que finalment són converses, comunions d’interessos, maneres de passar l’estona o projectes i trens que o s’agafen a la primera o ja no hi pots pujar. I des que tinc fills que sovint no puc, no arribo mai a l’alçada que voldria, els trens se m’escapen, quan arribo del repàs només en queden les molles. Fa sis anys i...