El problema som els pares!

El problema som els pares!

Ahir es va donar una situació curiosa al parc, espai d’aprenentatge diari per a nens i nenes però també per als pares. El meu fill jugava amb un joc de construcció apilable, aquell que has d’anar encaixant les peces una sobre l’altra, cada vegada més petita, fent una torre. Fins que va venir una nena i va agafar la tercera peça començant per baix, i amb un somriure burlesc se la va emportar. El meu fill, es va quedar bloquejat sense saber com seguir construint la torre i em mirava demanant ajuda. Jo el primer que li vaig dir, veient que la nena no tenia cap intenció de tornar-li la peça, va ser que jugués a una altra cosa o si volia anar al gronxador. Després, vaig parlar amb la nena, que estava molt a prop meu per explicar-li que si no li tornava la peça no podia continuar construint la torre… ERROR!!! Jo creia que no podia construir la torre i que no podia seguir jugant amb les peces de la manera que han estat dissenyades o que pensem que és la manera correcta de jugar. El meu fill, al cap d’uns minuts de no saber què fer, va posar la peça següent a sobre i tot i no encaixar perfectament s’aguantava i va veure que podia seguir construint… fins que va acabar la torre. La seva satisfacció va ser brutal! Així que davant d’una dificultat, la meva primera reacció va ser intentar esquivar-la enlloc de dir-li “podem jugar-hi d’una altra manera?” “pots solucionar la torre sense aquesta peça?” No cal fer una classe magistral de design thinking...
Els primers 101 dies com a pare per segona vegada: la crisi després del segon fill

Els primers 101 dies com a pare per segona vegada: la crisi després del segon fill

“El què ningú et va dir quan esperaves el segon fill o tu no volies escoltar” CRISI: 2 f. [LC] [ECT] [PO] Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc. [diec] Diuen que cal deixar 100 dies de gràcia al començar un nou procés. I això he fet. Som el dia 101 i ja ho puc explicar, però no sé ni per on començar. “Ui, quan neixi el segon fill, la feina no es multiplica per 2, es multiplica per 4“. Tothom t’ho diu però tu no t’ho creus. O no t’ho vols creure perquè estàs tan acostumat a un nen de dos anys i pico que res t’espanta. El coneixes tant bé, saps les seves fortaleses i debilitats que la rutina ja és molt fàcil (o si més no t’hi has adaptat). Un cop ja dorm tota la nit, sap demanar les coses, ajuda a recollir i fa gracietes tot el dia, tot “és molt fàcil”. Et creus que ho domines tot, que ja el coneixes i a part d’algunes rebequeries, penses que saps com portar-lo. Amb la parella estem molt contents, ja podem fer coses tots tres junts, ens sabem organitzar, nen cap aquí, nen cap allà… un no parar! I per tant penses que l’arribada del segon fill només suposarà un doble esforç. Cap problema, som dos i ja ens repartirem millor les tasques. Però ningú t’ha dit o tu no has volgut escoltar, que mentre un demana una cosa i l’altre n’està demanant un altre ja no dones abast. Segurament el que no sabies és que l’atenció que requereix un...
Pijama curt o llarg, breu a punt per anar a dormir

Pijama curt o llarg, breu a punt per anar a dormir

Degut a que cada persona té un termostat diferent, és quasi impossible posar-se d’acord en si fa fred o calor. Així que molt sovint sorgeixen discussions de si els fills tindran fred o calor a la nit, en funció del termostat dels pares. Nosaltres hem decidit no discutir per això i que sigui un dels dos qui marqui la guia de la temperatura en funció de la qual abrigar més o menys als fills… però després de 3 anys hem experimentat una cosa curiosa. Resulta que mai saps per què un nen plora i es desperta cada 2 hores; poden ser tantes coses!! però si que hem comprovat que en alguns casos, abrigar una mica més al fill (sense passar-se) fa que de sobte dormi tota la nit sencera, o quasi. I es que tant quan el segon fill tenia un mes, el dia que vam decidir posar-li un body llarg finet sobre el curt, per si de cas tenia fred, va dormir molt millor. O bé ara el gran quasi amb tres anys, a Rio de Janeiro on comença a fer calor i anem a dormir amb molta calor, es desperatava varies vegades durant la nit… Es mou, es destapa… i de matinada entra aquella aire més fred que refresca l’ambient, així que al posar-li un pijama llarg lleuger, ha dormit moooolt millor. També ens ha passat el mateix al mig de l’hivern amb els pijames manta (quin gran descobriment el pijama manta!). No és cap experiment científic ni consell de pare expert, és una simple observació que en diverses ocasions ens ha millorat el son de tots...
Cultura de parc, temps d’esbarjo on tots n’aprenem

Cultura de parc, temps d’esbarjo on tots n’aprenem

Les tardes al parc són moments importants per crear vincle amb el teu fill, alhora que a ell li serveixen per esbargir-se, córrer, escalar, socialitzar, jugar, embrutar-se, etc. I és precisament en aquests moments més seus (o compartits amb els seus amics) que jo aprofito per observar l’entorn. I escric aquest article el dia que mirant al meu voltant hi ha 15 mares i només un pare. Tot i que d’altres dies coincidim bastants pares també. Podríem parlar de la cultura de parc, i suposo que cada parc té la seva sub-cultura. A part de les instal·lacions més o menys netes, més o menys cuidades, amb tirolina o sense, el parc el fan les persones que l’utilitzen i per tant en funció de les persones que s’hi agrupin, hi haurà una sub-cultura o una altra, però amb unes “normes” o comportaments més o menys comuns. Per exemple al nostre parc, aquell que si mires amunt veus unes palmeres esplèndides però si mires al voltants veus el trànsit del carrer Aragó, com que ens coneixem bastant ja sabem què està permès. El teu fill pot agafar una bicicleta aparcada i donar una volta, posar-se a jugar amb una pilota que hi ha a un racó o agafar una pala i un cubell deixats al costat d’un cotxet. De la mateixa manera que quan ell arriba i deixa la seva bici mil·limètricament aparcada al costat de l’arbre, pot venir una nena i utilitzar-la. Però quan vas a un altre parc, no saps si els pares d’allà comparteixen aquest mateix codi, i si el teu fill el primer què fa a l’arribar...
Benvingut Kael, gràcies doules!

Benvingut Kael, gràcies doules!

Fa uns dies que va néixer el nostre segon fill. Després de la mala experiència del primer part i encara ara recordar-ho com un malson, en aquesta ocasió vam decidir comptar amb l’acompanyament d’una doula, i l’experiència ha estat radicalment oposada. Segons la Wikipedia en anglès, la doula és la persona no mèdica que dóna suport a algú abans, durant i després del part, així com a la parella i família oferint suport emocional i assistència física. El fet d’oferir aquest suport continuat durant el treball de part, s’associa a una millor salut materna i fetal així com un risc d’inducció i intervencions més baix o menys necessitat de calmants. Aquests beneficis són especialment significatius si aquest suport és ofert per una persona que no és de la família ni personal mèdic. Hodnett, E. D.; Gates, S.; Hofmeyr, G. J.; Sakala, C.; Weston, J. (2011). Hodnett, Ellen D, ed. “Continuous support for women during childbirth”. The Cochrane Library (2): CD003766 Una doula és una persona amb experiència i coneixement en processos d’embaràs i parts, que acompanya i ajuda a fer-ho el més tranquil i informat possible. Si bé ens sembla molt recomanable en un primer part quan es va molt perdut, en els posteriors segueixen sent de gran ajuda. A més a més, no es tracta d’una ajuda específica per parts a casa, com moltes vegades s’associa. Al contrari, nosaltres amb un embaràs de risc, volíem l’acompanyament en tota la part hospitalària. Normalment en el part a casa ja es té una llevadora exclusivament per a vosaltres, que estarà al vostre costat tantes hores com sigui necessari, però en...
Treure’s la màscara per reflexionar

Treure’s la màscara per reflexionar

Si bé es tracta d’un documental que explica el context d’Estats Units, molts dels missatges i reflexions poden ser totalment aplicables al nostre entorn. The Mask you live in, explora com la reduccionista definició de masculinitat de la nostra cultura, està perjudicant als nostres nens, joves, homes i a la societat, i exposa què podem fer-hi al respecte. Un recurs útil per famílies i educadors per reflexionar entorn de l’educació emocional, entre altres aspectes. Només el tràiler ja ens permet entendre la problemàtica (es pot veure sencer a Netflix i a altres plataformes): Més informació del documental al kit de premsa (PDF).  ...
Avui m’he emocionat jugant a cotxes!

Avui m’he emocionat jugant a cotxes!

He sortint amb molta pressa de la feina, com quasi cada dia, per arribar a l’hora a recollir al Luka a la llar d’infants. Després de dir adéu a les educadores, m’ha mirat i ha dit “Al parc? Si?” i sí, com cada tarda hem anat al parc de la plaça Letamendi. Allà, entre el carrer Aragó i el carrer València, sota unes palmeres que podrien ser un paradís però que són al bell mig del trànsit de Barcelona, hi ha un parc infantil, bastant net i cuidat. I allà podríem passar hores i hores jugant. De fet, és ell qui més juga però jo em vaig proposar fa temps acompanyar-lo també en el joc; resistir la temptació de treure el mòbil i deixar-lo a la butxaca amb el 3G desconnectat. Tant sols observant i acompanyant-lo. El què facin altres pares i mares no és motiu d’aquest escrit (si estan enganxats a la pantalla mentre el nen juga), però és que si us hi fixeu bé, el vostre fill o filla mentre juga us va mirant, us busca, us somriu, us saluda. Se sent protegit sabent que després que aquella nena que ha pujat el tobogan en direcció contraria i l’ha pessigat sense més ni més, et buscarà i tu el podràs abraçar. Així que per poder gaudir d’aquests moments, millor amb el mòbil apagat. I avui precisament, mentre jugava amb els cotxes que li ha deixat un altre nen (amb les meves presses jo m’he deixat el “kit” del parc a casa), hi ha hagut un moment que m’ha vingut a buscar, m’ha donat la mà i m’ha...
Pobre de tu que neixis després del mes de maig!

Pobre de tu que neixis després del mes de maig!

En els últims anys han augmentat les queixes per la manca de places en llars d’infants municipals a la ciutat de Barcelona, però fins ara poc s’havia alçat la veu sobre el procés de preinscripció. Com que sovint primer hi ha la preinscripció a escoles de primària, el què passa a les llars d’infants queda una mica més en segon pla, o no és trending topic. I se’t queda la cara de pasta de moniato quan et confirmen que sí, que per preinscriure un nen o nena a la llar d’infants municipal cal que hagi nascut abans de que acabi el procés de pre-inscripció. Per exemple, quest any 2016 la pre-inscripció va del 2 al 13 20 de maig. Vol dir que tots els nens i nenes que neixin després del 20 de maig de 2016 “no tenen dret a ser escolaritzats” a l’octubre, novembre, desembre… en un centre municipal. O sigui, que tots els nens i nenes que neixen durant la segona part de l’any, no podran optar a una plaça fins al curs 2017-2018, és a dir, quasi un any després d’haver nascut. Així que en funció del mes que neixes – i sent molt genèric podríem dir que 6 mesos afectaria a la meitat dels nens i nenes que neixen cada any – tens més o menys oportunitats. Quan encara no tens fills, comences a planificar quan t’agradaria que el nen nasqués, combinant mil i un factors: quan cauen les vacances, si serà hivern o estiu, si les obres del pis, etc. I llavors descobreixes que no acabes de poder controlar quan quedareu embarassats i per...
Bon dia, són les 6! O les 8, o les 5, o les 7…

Bon dia, són les 6! O les 8, o les 5, o les 7…

Per sort, portem uns mesos que pràcticament el nostre fill (2 anys) ja dorm tota la nit… Hi ha hagut diferents períodes d’adaptació i entre el jetlag d’aquí i d’allà i acostumar-se a noves rutines, no sempre ha estat fàcil. Però ara més o menys ja es comença a estabilitzar l’horari nocturn. A partir de les 19:00 (alguns dies abans) comença a dir que vol dormir, i entre una cosa i l’altre a les 20:00 ja s’ha adormit, i molts dies sense haver-se de quedar allà*. El què no saps mai és quan es despertarà, i això té implicacions en la logística familiar del dia a dia. Tu et poses el despertador a les 7 però potser ell es desperta a les 6 i ja et reclama. En aquell moment hi ha dues possibilitats, que estigui estirat al seu llit i simplement s’hagi despertat per fred, malsons, etc. i et vulgui veure. Si el vas a saludar i li dones una mica de llet, quasi sempre es torna a dormir. Però si ja està dret agafat als barrots i intentant aixecar una cama per sobre la barana, ja no hi ha res ha fer. Sigui l’hora que sigui, fins i tot fosc i negre, ell ha decidit que ja és de dia i “vol jugar”. Llavors és quan un dels dos es lleva amb ell i comencen les activitats conjuntes fins a l’hora d’anar a la llar d’infants. Un dia que vas a dormir tard, que estàs extremament cansat o simplement un diumenge d’hivern, ja no tens l’opció de dir “demà em poso el despertador mitja hora més tard...
Converses de llar d’infants

Converses de llar d’infants

Porto tres setmanes amb la feixuga tasca d’intentar triar la millor llar d’infants per al nostre fill. Una de les primeres coses que havies sentit a dir però que pensaves que no anava per tu, és la dificultat d’entrar a un centre municipal (parlo ara de la ciutat de Barcelona). Sobretot si hi vas a mig curs i encara més difícil si vens de l’estranger i comences l’escolarització aquí als 2 anys, quan els grups ja estan creats, i quasi no hi ha places lliures per aquesta franja d’edat. Toca explorar les privades i anar indagant entre fòrums d’internet, coneguts i familiars i visites in situ per trobar la que per tu, sota els teus criteris, és la més adequada. Centrats en el barri de l’esquerra de l’eixample, potser n’hi ha unes 12 o 15 de les quals, per comentaris o recomanacions n’hem escollit unes 8 per fer una exploració més a fons. Primer de tot sobta que no et donen gaire informació si no hi vas a fer la visita. Per tant, fer una classificació per preus sense haver-les vist totes, és impossible. Sembla que el preu és un element que cal dir en persona, de tu a tu, mirant-te els ulls i ensenyant-te una llista d’activitats i fotografies. Deuen suposar que per telèfon seria “massa fred” i si els pares treballem i volem saber certa informació abans de decidir si ens interessa el centre i fer la visita o no, això no és tant transcendental… La part de la visita i les instal·lacions és bastant similar a totes… algunes més noves, d’altres no tant, un pati més...