A Hamelin

A Hamelin

Un nou post en dimecres on un pare convidat comparteix un text amb nosaltres. En aquest cas es tracta d’en Jaume Miró. Va estudiar filosofia però escriu teatre mentre investiga assassinats i desaparicions de la guerra civil a Mallorca. Tenir fills m’ha canviat la manera de veure les coses. No sé si m’ha canviat la vida, que sí, que un poc també, però sobretot m’ha canviat la manera de veure i entendre el món.   Tot va començar quan una tarda en que vaig mirar per la finestra de la meva habitació, situada prop del centre del meu poble no vaig veure infants. El meu poble nom Hamelin i des de sempre que he viscut aquí. Així que en veure el carrer buit em vaig demanar on eren els nens que jugaven sols al carrer no fa tants d’anys? Els han adduït els aliens? Són a casa mirant Bola de DraOH WAIT? Han quedat a escola castigats per alguna malifeta que desconec? Després de donar-li voltes vaig deduir que no hi eren perquè la plaga de cotxes-rata els havia desplaçat dels seus llocs habituals de joc durant milers d’anys. Per tant on eren els infants? I just després em va sacsejar la segona pregunta. On jugaran els meus fills? *** RESUM: Premisa 1: Les rates-cotxe s’han apoderat d’Hamelin. Premisa 2: El carrer és un lloc insegur i ple de perills per jugar. Conclusió: Cal protegir als infants. Nou inici: Com que hem de protegir als infants dels perills d’aquests artefactes hem de cercar espais perquè puguin continuar “jugant”. *** No sabíem ben bé què fer així que vam trucar...