Recollida o extracció de les escoles

Recollida o extracció de les escoles

Avui donem la benvinguda al Quim Brugué, un nou pare convidat. Recollir els nostres fills i filles a l’escola és una de les activitats a les quals els pares i les mares dediquem una part important del nostre temps. En el meu cas, amb tres fills (18, 14 i 11), tinc una clara sensació d’haver passat molt i molt de temps al patí de l’escola —esperant, xerrant, manant la presa, repartint berenars o buscant jerseis perduts. Ho fem de manera mecànica, sense donar-hi més importància. Com que sóc una persona d’ofici estrany i sospitós —professor de ciència política i de l’administració— em va donar per observar els comportaments diferenciats dels pares i de les mares a l’hora d’executar aquesta tasca recollidora. Un mal entreteniment, en sóc conscient. I no voldria ser políticament incorrecte, però vaig establir una taxonomia entre dues formes de recollir els fills i les filles a les escoles: la masculina i la femenina. Deixeu-me començar amb una afirmació rotunda: els pares som un extraordinaris professionals de la recollida dels nostres fills i filles a les escoles. De tot hi ha, òbviament, però en general els pares saben concentrar-se en la seva feina, no es deixen distreure fàcilment i disposen d’estratègies diverses (com mirar el mòbil o ubicar-se en un racó) per tal d’aconseguir maximitzar l’eficiència amb la qual satisfan un objectiu clarament definit: treure el nen o la nena de l’escola. Són uns grans professionals, uns cracs de la recollida. O potser hauria de dir de l’extracció dels seus fills i filles de les escoles? Amb una mica menys de rotunditat i amb molta cura de...