La sàvia confitura de la iaia Montserrat

La sàvia confitura de la iaia Montserrat

Aquest dimecres tenin un nou un pare convidat, el Ricard Espelt. Artista de les paraules i les aquarel·les, a mig camí entre el poble 2.0 i les cooperatives urbanes de consum . Poma Fa fred. La silueta de la iaia, tenint cura de les melmelades que bullen al bany maria, contrasta amb el fil de llum que es filtra pels regalims que produeix el vapor en els petits vidres de la finestra. Assegut a la taula, em sento feliç de tenir una referència espacial definitiva per no equivocar-me mai més: l’esquerra (el rebost), la dreta (la cuina). Tinc cinc anys quan marxem de la casa del carrer Creu Guixera de Manresa, però la geografia del meu cor queda impregnada del flaire —per sempre més— del record de fruita bullida, poma. Pera Fa bo. La mestra Pilar m’explica que a la quitxalla els encanta rebre visites. Està segura que els dibuixos que hem pensat per explicar la llegenda de Sant Jordi el proper dimecres seran un èxit. Amb la feina enllestida, comencem a parlar dels alumnes als quals els faig —actualment— classe a secundària. M’esborrona escoltar que la visió que tenia la professora d’infantil fa més d’una dècada és —gairebé— clavada a la que tinc jo ara. En Marc, de ben petit ja era la pera. Tomàquet Fa calor. És estiu i les nenes són a l’hort. Fa setmanes que la producció de verdures és enorme. El lloc s’ha convertit en un punt de trobada intergeneracional i d’aprenentatge. Fa estona que no surto de casa i decideixo fer un tomb en direcció a l’indret màgic. Tot just estic en el...