El Duendecillo Verde

El Duendecillo Verde

Tot just aterro del meu primer viatge internacional per feina de llarga durada des de que va nàixer l’Emma. I he pogut observar que estem per tot arreu. Tant allà (és igual on sigui allà) com aquí, estem pels carrers, a les portes de les escoles, als supermercats, a les terrasses, als txiquiparcs i als aeroports. Els nostres fills fan una giravolta en patinet, veuen un objecte a l’aparador, marquen un golàs entre dos troncs d’arbre o estan preparats per a lliscar des del tobogan més alt. Quan reclamen la nostra atenció, han d’insistir amb dos o tres “papa!” per a que aixequem la vista dels nostres telèfons i somriguem. No ens jutjaré. Sé que existeix la part que no es pot observar. Les tardes que passem a casa posant-li veu als Clicks, fent d’arquitectes amb el Lego, personificant monstres, ballarins o superherois, llegint contes, dibuixant o xutant la pilota. El que passa és que volíem respondre aquell mail de feina que ha quedat pendent. Comprar una cosa. Parlar amb la mama que encara està a la feina. Estarà la meva última foto rebentant les estadístiques d’Instagram? Som uns pares pèssims, de vegades. No ens jutgeu i assumim-ho, com abans millor. No som perfectes ni ho fem bé sempre i, de tant en tant, estem així, distrets per les tecnologies. No passa res. Però són aquestes mateixes tecnologies les que m’han permès veure i parlar amb la meva família cada nit, tenir una foto cada hora del que fan, que m’ensenyin on van i poder llegir què diuen. I farà un segle que vam començar a gaudir dels telèfons...
The love I’m searching for

The love I’m searching for

Ara que ens apropem als sis mesos de Va de pares, com tot blog ha fet en algun moment, he pensat en trencar el secret de sumari, esquinçar la vostra intimitat i difondre les cerques que han dut visitants al nostre portal en un manipulat ordre de popularitat. Un reflex en frases inconnexes i sovint precipitades del que necessitem els pares i mares quan naveguem per Google a la deriva existencial d’una paternitat plena d’incògnites. Una llista on intentarem ajudar allà on es pugui i que esperem demostri que no estem sols amb els nostres dubtes. NOTA: Totes les cerques són reals i literals (sic).   “sopar ronantic x embarassada” Una cerca feta probablement per un home. Un anàlisi precipitat podria portar a pensar que és un intent de ressituar un ball hormonal o llimar diferències durant el procés de gestació però m’agradaria sortir del tòpic i visualitzar aquesta cerca en clau de comèdia lleugera de Hollywood, amb futura mare soltera que viu en un tercer i veí enamorat que viu al segon i no s’atreveix a convidar-la a sopar cada cop que comparteixen ascensor. Carpe diem. “que fer quant els informes de l’escola sempre son en negatiu” Amb prou feines acabo d’omplir els papers per a matricular l’Emma a P3 però reconec que això m’ha posat en guàrdia. “blog pare separat amb fills” Estadísticament, tard o d’hora, algun dels pares fixes o convidats en aquest blog omplirà aquesta zona de l’espectre que encara no cobrim. “frases per la filla que marxa lluny” – Adéu – Oju amb el que fas. – Oju amb qui vas. – No surtis...