abc

Els Convidats

Cap d'ells ha tastat una epidural

Albert (Barrut)

Sóc l’Albert de Barcelona. Per respecte als veritables professionals, em considero un intrús en totes les coses que faig, ja sigui fotografia, disseny o escriure. Això va canviar fa gairebé dos anys, quan va néixer la Júlia.

Twitter: @Barrut
Instagram: barrut
Pàgina web: La fàbrica dels silencis

Jordi Ventura

Guionista i pare d’un nen de 3 anys. Punt.

Twitter: @SenyorVentura

Jaume Miró

Jaume Miró va estudiar filosofia però escriu teatre mentre investiga assassinats i desaparicions de la guerra civil a Mallorca. És pare del Pere i en Lluc.

Twitter: @jaqme
Pàgina web: L’Atlàntida

Carles Roca-Font

Sóc en Carles, @marphille a Twitter. Em dedico a fer que la gent tingui una bona experiència a la botiga online on treballo. L’any 2012 va néixer el meu fill Emil i la idea és que ell també tingui una bona experiència d’usuari en aquesta vida.

Instagram: marphille
Linkedin: Carles Roca
Blogs: www.bcnudge.com / www.miLLoringlix.org

Jair Domínguez

Jair Domínguez (Barcelona, 1980) té dos fills, és escriptor, periodista i toca la guitarra i canta amb The Gudjohnsens.

Twitter: @vedellconsagrat

Josep Asensio

Josep Asensio

Visc a Vilanova i la Geltrú i sóc el pare de la Joana. Últim d’una estirp de futbolistes frustrats, treballo d’informàtic. També escric de tant en tant.
Pàgina Web: Hem de millorar
Fotografia de Quim Brugué

Quim Brugué

Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’ Institut de Govern i Polítiques Públiques.

Twitter: @QuimBrugue

Foto de l'Adrià Pujol

Adrià Pujol Cruells

Adrià Pujol Cruells és antropòleg i escriptor. Docent a ELISAVA i al Màster d’Antropologia Audiovisual de la Universitat de Barcelona, ha fet recerca en els camps de la religiositat popular i de l’antropologia urbana. Ha publicat assaig i narrativa. I és editor de la col·lecció l’Observatori, de Pol·len Edicions.

Twitter: @AdriPujol

Jordi Tort

Jordi-Tort

En Jordi Tort és el pare de la Candela i viu a Roquetes, la “zona alta de Barcelona”. Treballa a Correus repartint burofax i es dedica a fer vídeos de primera i de segona, entre els quals els mini-relats Cachitos de Paternidad
Twitter: @tortinprogress
Blogs: tortinprogress   //   fishingthings

Leo Mariño

Leo Mariño

Home de poques paraules. Amant de l’art. Escoltador de músiques. Dibuixant a temps parcial i pare a temps complet.

Twitter: @leogeo
Instagram: le0ge0
Pàgina web: Garabatisse
Pàgina web: Leo Geo

Ricard Espelt

Ricard Espelt

La inquietud per explorar nous racons m’ha incapacitat per escriure una bio massa lògica. En tot cas, m’agrada aprendre, especialment de les meves filles. Sóc de mirar endavant.

Twitter: @ricardespelt
Pàgina web: ICT4RD

 

Jordi Sureda i Anna Codina

En Jordi Sureda és emprenedor i consultor logístic, l’Anna es dedica al marketing online i escriu els blogs de tecnologia Betes i Clicks i Petits Clicks per a famílies 2.0. Viuen a Girona i són pares d’una nena d’any i mig i aviat d’una altra que està de camí.
Twitter: @jsuredaxifra i @ultrasonica
Web: rethink.cat + betesiclicks.com i petitsclicks.com

Jordi Palet

Jordi Palet i Puig

Podríem dir que em dedico a empaitar orelles i ulls. És una tasca difícil, de la qual me’n sento tan sols un aprenent, ja que requereix ser ull i ser orella, i tenir més vista que ànima, com deia la padrina Marieta. Pàgina web: http://centrifugant.wordpress.com

Posts Recents al Blog

Llegeix les últimes entrades.

El “Nos” magestàtic

Aquesta setmana en Jordi Palet és el pare convidat. Com diu ell, escriu, dibuixa i es mou en diferents direccions i en aquest post reflexiona sobre un ús concret del llenguatge – Joan, ara et treurem de la banyera – li dic mentre preparo la tovallola. Estic sol amb ell al labavo; la Tresa encara no ha tornat de la feina, o si ho ha fet ja prepara el sopar. Suposo que de petit ma mare o la meva padrina em devien parlar en plural; si no, no sé d’on coi se m’ha enganxat aquest deix. Podria ser que aquest “nosaltres” ens inclogués als dos generadors, com donant per entès que la mare i jo som un equip, però no m’agrada massa pensar així. Podem ser un manyoc, un petit eixam, un mecanisme imperfecte, uns que s’acompanyen mútuament, però no un equip. Juguem, però no fem partits de cap mena. També podria ser que el “nosaltres” inclogués al meu fill, fent-lo partícep del que jo pretenc fer. Sí, aquesta sembla la resposta més raonable, però qui sap, potser el “nosaltres” es refereix als diversos “jo” dels quals tinc constància de tenir -més algun altre que no tinc el gust de conèixer encara: el papa incondicional el que té al cap alguna història pendent el que rumia què farà per sopar el que ha entregat una feina i encara no li han respost el que hauria d’haver entregat ja una altra feina i fins havent sopat no s’hi podrà posar el que aspira a fer un quiqui aquesta nit, si encara ens queda energia el que pensa que s’ha de...

1+1 = 6

El meu aterratge a la paternitat va ser per la porta gran: una cardiopatia congènita no diagnosticada abans del naixement. Ajudeu a difondre aquesta experiència.

Cachitos de paternidad

Avui tenim en Jordi Tort com a pare convidat, pare de la Candela i que viu a Roquetes, la “zona alta de Barcelona”. Treballa a Correus repartint burofax i es dedica a fer vídeos de primera i de segona, entre els quals els mini-relats en vídeo Cachitos de Paternidad.

Els 100 metres son

Avui donem la benvinguda a l’Adrià Pujol, antropòleg i escriptor. El món masculí és competitiu. El femení també. I el gremi de carnissers, el de la dansa contemporània i el dels cristal•lògrafs, tots els entorns són competitius. Això no vol dir, però, que aquests siguin uns mons amb límits clars, ni que la competència hi sigui deslleial o cruenta. Hi ha de tot. I jo tinc un peu al gremi literari i un altre peu a la universitat, dos galliners que sense cap mena de dubte són competitius. Per baixa que sigui la intensitat, entre homes hi ha una competitivitat latent, quan n’ajuntes uns quants. Es competeix en enginy, en físic, en saviesa o en el que sigui, i un sempre pot optar per callar i observar, si aquell dia està cansat o li fa mandra, però restar tothora a l’ombra no és una bona solució, perquè tard o d’hora ens deprimirem. I als grups d’homes també hi ha fraternitat. Per fortuna el masclealfisme, almenys als grups d’homes que jo freqüento, ha anat a la baixa o ha desaparegut, però és que jo no parlo d’una competitivitat del tipus goril•lesc. Més aviat parlo d’estar a l’alçada dels negociats que es donen en cada moment al si d’un grup d’homes. Negociats que finalment són converses, comunions d’interessos, maneres de passar l’estona o projectes i trens que o s’agafen a la primera o ja no hi pots pujar. I des que tinc fills que sovint no puc, no arribo mai a l’alçada que voldria, els trens se m’escapen, quan arribo del repàs només en queden les molles. Fa sis anys i...

No siguis tímid. Ens vols contactar?

Si vols dir-nos quelcom o queixar-te de que no tinguem cap mare bloguera, pots molestar-nos aquí.
Contactar