Feminisme per a nens (en masculí)

Nen traient-se les ulleres

Fotografia cortesia de Valario Davis

La Muriel serà feminista.

O farem tot el possible per a què ho sigui.

I tot fa preveure que ens en sortirem.

Primer, perquè ho hem prioritzat pràcticament per sobre de tot. Creiem que ha de formar part de la seva educació i la seva identitat més fonamentals. No entenem una Muriel que no pugui ser feminista, que defensi els seus drets. No sabem si viurà en un món més respectuós amb els drets de les dones, però sí sabem que farà respectar els seus propis drets.

Segon, perquè és una dona. I ja és prou gran per comprendre conceptes bàsics com justícia, drets, respecte, emancipació. Alguns no els coneix pels seus noms, i alguns potser patiria per definir-los. Però els coneix i, en la mesura que pot, els practica. I sap que té dret a ser científica, o futbolista, o enginyera. I sap que les nenes tenen dret a ser-ho. I l’indigna que hi hagi qui cregui, qui digui, que les nenes no hi tenen dret.

Tercer, perquè hi ha una certa alineació dels astres perquè tot això passi. El món no és feminista, però hi un racó que cada cop n’és més i de forma més convençuda. I d’aquest racó de món feminista (encara ínfim), n’hi ha una parcel·la que treballa per ajudar a les nenes a ser conscients del món en què viuen, a defensar els seus drets, a ser feministes. Tenim campanyes de joguines no sexistes i tenim llibres de dones científiques i tenim discursos de polítiques o de futbolistes que s’han fet un lloc en un món d’homes i ho expliquen a les nenes que els vénen al darrere.

Per tot això, som optimistes que la Muriel serà feminista.

I el Jofre serà feminista.

O farem tot el possible per a què en sigui.

Però no tot fa preveure que ens en sortirem.

Primer, com amb la Muriel, també ho hem prioritzat pràcticament per sobre de tot. Creiem que ha de formar part de la seva educació i la seva identitat més fonamentals. No entendríem un Jofre que no pugui ser feminista, que no defensi els drets tant de les seves companyes dones com els seus propis drets: tot i que la cara més amarga del masclisme s’acarnissa en la dona, els homes també pateixen (patim) tota una colla d’estereotips sexistes que els (ens) aboquen a ser algú que no som. Però sabem que el Jofre viurà en un món poc o gens respectuós amb els drets de les dones i tota la societat, amb milers d’anys d’inèrcia, i que va en contra del nostre projecte educatiu i de persona.

Segon, perquè és un home. I tot i que encara no comprèn conceptes bàsics com justícia, drets, respecte, emancipació, aviat sí que ho farà. Tanmateix, si aquests conceptes són fàcils de comprendre, el concepte de privilegi no ho és tant. El privilegi només es distingeix quan hom comprèn bé, a més d’un mateix, l’altre. Perquè no volem que el Jofre respecti les dones, sinó que lluiti pels drets de persones que han estat relegades a una categoria de segona per poder gaudir, ell, d’uns privilegis pel sol fer d’haver nascut home. El Jofre sap que té dret a ser científic, o futbolista, o enginyer. I sap que les nenes tenen dret a ser-ho — tot i que ara mateix no li importa prou, encara. El que no sap és que fer compatibles aquests drets no és natural sinó que s’ha de treballar. Com compartir una joguina. Com parar la taula entre tots. Com estendre la bugada entre tots. No sap que les petites responsabilitats de casa són la porta d’entrada a la renúncia dels seus privilegis d’home.

Tercer, perquè hi ha una certa alineació dels astres perquè tot això no passi. El món no és que sigui masclista, és que és anti-feminista. D’alguna manera, abans que hagi fet cinc anys, al Jofre li arriba que tot allò que volem combatre és l’ordre natural de les coses. Sap (o li han fet saber) que hi ha coses de nenes i coses de nenes. Sap (o li han fet saber) que hi ha coses que han de fer les nenes i que no cal que facin els nens. No hi ha dibuixos animats amb un cert biaix d’equitat (ja no diem feministes) i per descomptat els llibres de dones científiques no interpel·len els nens. En el millor dels casos, el feminisme és cosa de nenes.

Cada cosa que li expliquem a la Muriel en clau feminista és un obrir d’ulls a la realitat. Cada cosa que li expliquem al Jofre en clau feminista és un recel sobre un factor que no quadra amb la realitat.

Cal que la Muriel es faci feminista ben ràpid perquè amb el Jofre necessitarem tota l’ajuda que puguem aplegar.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: